Enamorada dels llibres

“Per a mi és un honor increïble ser la pregonera de Sant Jordi! És una festa que m'encanta, és tan civilitzada!” Donna Leon, la mare del comissari Brunetti, bromejava ahir amb els periodistes i s'enfadava si algun li esmentava els llibres digitals. Diguem-ho d'entrada: la seva darrera novel·la, Mort entre línies (Edicions 62/ Seix Barral), és tota una apologia del paper: “El llibre és fantàstic, el pots portar a la platja i et pot caure a la banyera que no passa res!”

Mort entre línies és, segons aquesta enamorada dels llibres, la més filosòfica de les seves obres: “És una novel·la sobre la importància dels llibres i les paraules, més que de crims.” De crim, tanmateix, també n'hi ha: el del robatori de llibres antics a una biblioteca veneciana. L'autora s'inspira en un cas real succeït a Itàlia, en el qual el director de la Biblioteca de Nàpols, Marcello Dell'Utri (aleshores mà dreta de Berlusconi), va robar prop de quatre mil exemplars de gran valor. Ara és fugitiu al Líban. Leon, que no té res de col·leccionista de llibres antics, explica fins i tot com es roben aquestes peces úniques tallant les pàgines amb un fil molt prim que el lladre sol dur a la boca com si fos un xiclet. Aleshores el col·loca al bell mig de dues pàgines, el tanca i la humitat del fil fa la resta. La pàgina es talla fàcilment. “D'on us penseu que surten tots aquests mapes antics, gravats, làmines i dibuixos que decoren les estances i locals de moda? De llibres antics que han trossejat. Tot plegat és un gran negoci.”

Bons lladres, els italians

“Són bons lladres els italians?”, li van preguntar. “Sí, i segurament perquè a Itàlia tenen tant! A més, val la pena córrer el risc perquè la societat no veu com un crim robar llibres, per a molta gent el llibre no és res valuós.”

D'una producció prodigiosa, l'escriptora nord-americana establerta a Venècia (i no té cap intenció de tornar als Estats Units, un “Luna Park”, com diu ella) ja té enllestit un nou lliurament de Brunetti, que girarà al voltant de l'òpera i es titularà Falling in love. Adverteix que, per entendre el títol, caldrà arribar a la darrera línia del llibre.

Recordant els seus inicis com a novel·lista, Leon va explicar que va ser totalment per atzar, després de parlar amb un director d'orquestra amic seu: “Em va parlar de matar un altre director que no li queia gens bé, i jo vaig pensar fer-ho en la ficció, i així va començar tot.” Considerada la gran dama de la novel·la negra, Leon es declara satisfeta de la seva carrera farcida d'èxits: “Sóc molt cínica i no tinc cap esperança respecte al món, però sóc genèticament feliç i optimista, bé que diuen que la depressió és genètica! Sé que no queda bé dir-ho, però tota la família ho som i no puc fer-hi res!”

Optimista, sí, però tanmateix crítica, sobretot amb les noves tecnologies que canvien els hàbits: “Jo vaig començar a llegir perquè ma mare em va dur a una biblioteca quan un dia li vaig dir que m'avorria. Ara els joves no s'avorreixen perquè tenen moltes coses per fer, tauletes, videojocs..., però un llibre et fa aturar i concentrar-te en una cosa, entrar en un altre món.”