Orihuela complet

Antonio Orihuela (Moguer, 1965) és un dels poetes crítics més actius de la poesia espanyola actual. La seva obra, marcada per la qualitat i amb un univers propi, la fa completament original, no exempta ni d'ironia ni de sarcasme: “Yo nací el año que Pete Townshend escribió ‹My generation›”, és un dels versos d'Edad de hierro, que el poeta fa servir per emmarcar la seva generació. Orihuela, com el guitarrista de The Who, també ha creat el seu gran cant pop en el poema Que el fuego recuerde nuestros nombres, una mena de manifest o testament vital i generacional, tal vegada un dels millors poemes de la seva obra: “Adiós poemas, no habrá más palabras para la mente. / Adiós Bing Bang, no me quedaré para ver el final, / porque todo caerá”.

Orihuela ha sabut sintetitzar amb els seus versos la decadent societat occidental i posar en solfa l'estafa de les crisis fomentades pel capitalisme global, i ho ha fet a través de la denúncia poètica sense caure en el pamflet: “Vi a un banquero diciendo que el Estado del Bienestar / era económicamente insostenible / antes de ser imputado por evasión de impuestos / y luego indultado por el gobierno / esto vi.. És un militant activista de la poesia que no només escriu, també fomenta i coordina les trobades poètiques Las Voces del Extremo de la Fundación Juan Ramón Jiménez.

Acaba de publicar la seva obra completa, on ha inclòs disset poemaris escrits entre el 1992 i el 2012. Esperar sentado és un títol extret d'un escrit de la revista contracultural barcelonina Star del 1976. Orihuela recull l'esperit llibertari de la Transició de no fer del ciutadà un simple espectador, sinó un ésser creatiu i participatiu. Aquest voluminós volum, doncs, és magnífic per entrar en l'univers d'un dels autors més compromesos de la poesia espanyola dels nostres dies.