Dia esplèndid a l'illa

Sort que Sant Jordi cau el 23 i no pas el 22 o el 24 d'abril. Si no fos el cas, enguany s'hauria celebrat segurament sota la pluja. Una diada tan especial, única i festiva no mereix menys i la meteorologia, un any més, ens va oferir una treva i ens va regalar un dia radiant. I com una illa entre tempestes, aquest Sant Jordi ha tornat a esdevenir recer d'amor i abric de la cultura en temps difícils. Ja sabem que tothom està enamorat i té ganes de llegir i que, com bé marca la tradició, qui més qui menys va regalar o rebre una rosa o un llibre. Tot això en un ambient extraordinari, amb els balcons lluint orgullosament senyeres i estelades, marcant un horitzó de llibertat perquè cap Robinson se senti sol en aquest viatge.

De la llarga jornada d'ahir, els més matiners van tornar a ser els escolars. Llibreters i floristes a banda, s'entén. Aquests, ben distribuïts en comandos, saben assetjar com ningú tant pares i mares com vianants col·laterals pidolant que els compris un rosa per ajudar-los a finançar el viatge de fi de curs de torn. Si te n'escapes de les seves innocents intencions, ja saps però que a cada cantonada hi ha algú altre oferint el mateix i més.

I és que poden passar els anys i complir-se molts Sant Jordi, però hi ha coses que no canvien. Sobretot a la Rambla i a la plaça de Catalunya de Girona, epicentre on es concentren la majoria de parades de llibres, flors, associacions, sindicats... i partits polítics. Sense anar gaire lluny, el PSC, que no se'n va estar de treure parada malgrat que la seva rosa està molt pansida i desfullada. Altres, com els d'Arran, volent robar cert protagonisme a les roses i els llibres, van ser més originals que ningú oferint a l'ajustat preu de cinc euros un paquet que incloïa un esprai i un mocador (sic). Però perquè no sigui dit, acompanyat per un poema de Joan Brossa. Un altre poeta homenatjat, com cal, va ser Joan Vinyoli en l'any del seu centenari, en el seu cas amb una lectura continuada organitzada per la Casa de Cultura, La Mercè i la UdG a la plaça del Vi.

Pel que fa a les roses, malgrat la diversitat de colors, mides i textures, va triomfar un any més la vermella, per “golejada”, segons els floristes. També fent servir un símil futbolístic, en aquest cas fent referència a la venda de llibres, un reconegut llibreter va anunciar que els “títols” aquest any s'han repartit més que mai (parlava de la Lliga? I la Champions?). La demostració es va fer patent amb aquells escriptors que van ser presents a les parades, que no van parar de signar exemplars. Entre d'altres, Quim Nadal, Joan Roca, Ramon Alberch, Josep Viñas, Maria Mercè Roca, David Pagès, Sebastià Roig, Josep Solés, Mercè Saurina i Oriol Ponsatí. Uns d'ells, fins i tot, Joaquim Nadal, a més de firmar va rebre constants felicitacions per la seva recent dimissió del partit socialista. “Cinc anys tard, però”, li va remarcar un admirador.

Novament, el millor moment per consultar, comprar o simplement voltejar va ser a primera hora, amb la mainada predominant en l'ambient juntament amb tots aquells assalariats que o bé espremien la seva “mitja hora d'esmorzar” o simplement s'havien excusat de la feina tot dient aquells clàssics “ara torno” o “surto un moment”. Al migdia, les aglomeracions es van tornar a desplaçar a les terrasses dels restaurants, cafeteries i gelateries, sens dubte els altres grans beneficiats. I a la tarda, l'habitual tsunami humà va demostrar que l'agorafòbia és cosa de pocs.

Ara, ja a l'endemà, cal fer els deures i demostrar que els nàufrags podem continuar estimant, tenim la capacitat per llegir tots aquells llibres que ens han regalat i estem preparats per arribar a terra ferma. Això sí, no sabem quina de les tasques serà la més complicada.