cultura

‘Les Garrotxes' dedica el seu dossier a les feines de bosc

El número 13 de la revista d'etnografia i patrimoni Les Garrotxes, que s'acaba de posar a la venda, dedica el seu dossier a les feines de bosc abans que hi arribés la mecanització. El treball aplega articles i reportatges protagonitzats per gent que havien fet de carboners, llenyataires, traginers, empresaris forestals, tofonaires, i altres feines, a la vall de Camprodon, la Garrotxa, l'Alta Garrotxa, el Pla de l'Estany i la vall de Llémena, que són els territoris que abasta la publicació. A banda del dossier, en el nou lliurament de Les Garrotxes s'hi inclouen altres seccions, entre les quals destaquen una àmplia entrevista al pagès i formatger de Sant Pau de Segúries Martí Roura, i uns reportatges sobre una família d'una masia de Maià de Montcal i sobre el poble de Sant Martí de Llémena. Precisament en aquest municipi es presentarà la revista dissabte, a dos quarts de sis de la tarda, a les antigues escoles, en un acte dins del qual es durà a terme l'encesa d'una carbonera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
art

L’artista del grafit Marc Corvillo fa a Valvi la primera exposició individual

girona
política cultural

La despesa pública en cultura puja un 9,6% i arriba a 1.388 milions d’euros

barcelona
Música

El 16è Festival Tempo torna a convertir el passeig Arqueològic de Girona en un oasi cultural

Girona
festivals

Suzanne Vega, Umberto Tozzi, Maria del Mar Bonet i la companyia de Nacho Duato, a la Porta Ferrada

sant feliu de Guíxols
ARTS EN VIU

Festa còmica al complex turístic sicilià del parc del Nord

BARCELONA
Alba Sarraute
Artista i directora de circ

“Shakespeare és infinit”

CRÍTICA

La comèdia més fantasiosa de Shakespeare

CRÒNICA

Pretenders, dignitat rockera a Pedralbes

Art de fa 12.000 anys al jaciment de Simanya Gran, a Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Matadepera