cultura

Els regals de Miró

La fundació del pintor explora en una exposició documental la gènesi i procés de treball de les obres que l'artista va instal·lar a l'espai públic de Barcelona

Joan Miró va voler fer, com a mínim, qua­tre regals de gran volada a la ciu­tat de Bar­ce­lona. Un s'havia de veure quan entra­ves a la ciu­tat per mar: el mosaic del pla de l'Os de la Ram­bla; el segon, quan s'arri­bava per aire, el mural de l'aero­port del Prat; el ter­cer per car­re­tera, una escul­tura al parc Cer­van­tes, i el quart, Miró el veia com “una porta oberta vers al futur”, la mateixa Fun­dació Miró.

Aquests són els qua­tre “regals” que Miró va voler a finals dels anys 60 i prin­ci­pis dels 70 a la seva ciu­tat natal. Mal­grat que l'escul­tura del parc Cer­van­tes, que havia de tenir més de 30 metres d'alçària, mai es va rea­lit­zar a Bar­ce­lona (encara que sí a Chi­cago), sí que està ins­tal·lada una versió més petita al Pati Nord de la Fun­dació Miró, ins­ti­tució que ara acull una mos­tra docu­men­tal sobre les obres que l'artista va rea­lit­zar per a l'espai públic bar­ce­loní.

La mos­tra s'estruc­tura a par­tir de les qua­tre obres abans esmen­ta­des, que Miró va ano­me­nar en una carta al peri­o­dista i cro­nista de Bar­ce­lona Lluís Per­ma­nyer. “Miró estava con­vençut que l'art havia de for­mar part de la vida quo­ti­di­ana de tots nosal­tres –explica la direc­tora de la Fun­dació, Rosa M. Malet–. Per aquesta raó volia fer la seva apor­tació per con­tri­buir a can­viar el pai­satge ales­ho­res gris i decrèpit de la ciu­tat.” A Miró no només no li impor­tava que la gent pogués tre­pit­jar una obra seva, com és el cas del mosaic del pla de l'Os, sinó que se'n con­gra­tu­lava ja que això acos­tava més l'art al ciu­tadà.

L'expo­sició, ins­tal·lada enmig del recor­re­gut de la col·lecció per­ma­nent de la fun­dació, inclou maque­tes, objec­tes, car­tes, esbos­sos i foto­gra­fies, que docu­men­ten el procés de tre­ball de Miró per fer aques­tes obres, sem­pre en equip, com, per exem­ple, amb els cera­mis­tes Llo­rens Arti­gas i el seu fill Joan Gardy Arti­gas. Dues de les apor­ta­ci­ons inèdites de la mos­tra tenen a veure amb el mural de l'aero­port i són de Fran­cesc Català-Roca: una bonica foto­gra­fia de Miró davant el mur de 500 metres qua­drats en blanc, on final­ment es va ins­tal·lar la peça; i un film no mun­tat, mai pro­jec­tat, on es pot veure un moment de l'ela­bo­ració de les rajo­les de ceràmica a Gallifa.

A més de les obres esmen­ta­des, també s'ha inclòs en el recor­re­gut l'escul­tura Dona i ocell del parc de l'Escor­xa­dor, que Miró no va poder veure ins­tal·lada ja que va morir unes set­ma­nes abans. En aquest cas, Miró va rever­si­o­nar una obra seva ja exis­tent donant-li alçada.

Per cloure aquesta petita expo­sició, també s'inclou una cro­no­lo­gia amb tots els pro­jec­tes per a espais públics de Miró arreu del món, que ja es van ini­ciar ben aviat, el 1937, quan l'artista va par­ti­ci­par, de la mà de l'arqui­tecte i amic Josep-Lluís Sert, al Pavelló de la República de l'Expo­sició de París del 1937 amb l'obra Pagès català en revolta.

Amb la mos­tra De Miró a Bar­ce­lona, la Fun­dació Miró inau­gura el nou cicle d'expo­si­ci­ons Docu­ments, que pretén explo­rar temàtiques con­cre­tes sobre el pin­tor a par­tir del ric arxiu docu­men­tal de la ins­ti­tució, en un intent de posar en valor i apro­fi­tar més aquest fons, con­sul­tat per experts miro­ni­ans d'arreu del món.

L'expo­sició és gratuïta fins a la seva clo­enda, encara que és neces­sari pas­sar per taqui­lles per acce­dir-hi.

De Miró a Bar­ce­lona.

fun­dació miró. parc de montuïc. bar­ce­lona. fins al 2/11



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.