Skype i la soledat

El plantejament que envolta 10.000 km és molt simple. El noi i la noia s'estimen, viuen junts i decideixen tenir un fill. La noia, però, ha de marxar a Los Angeles i el noi es queda a viure a Barcelona. Tots dos es comuniquen per Skype i intenten superar la distància amb la proximitat que els dóna l'ordinador. La simplicitat que envolta el plantejament de la pel·lícula és la seva principal virtut. Entre els dos hi ha una història d'amor en què sorgeixen tots els temes propis d'una relació de parella –passió, desig, refredament, dubte, enyorança, crisi i recomposició–, però entre els personatges hi ha un dispositiu comunicacional que és també un dispositiu audiovisual.

L'ordinador anul·la la distància, genera una nova manera d'entendre el contraplà i estableix una mena de contacte entre allò real i allò virtual amb l'absent. Hi ha una visibilitat de l'altre, una copresència, però hi ha alguna cosa que impedeix la proximitat: la impossibilitat del contacte físic. Potser per això, 10.000 km comença amb un pla seqüència de gran intensitat física amb els cossos units fent l'amor per mostrar després la fractura que suposa la separació física i sexual. En la seva opera prima, Carlos Marques-Marcet és capaç de fer una pel·lícula dispositiu en què la forma està determinada per les múltiples pantalles que reenquadren els personatges i els obliguen a viure en un permanent pla/contraplà de la distància. Un dispositiu que adquireix força gràcies a la presència de dos intèrprets –Natalia Tena i David Verdaguer– que saben dotar d'una certa química la seva relació.

Com sol passar en les pel·lícules massa subjectes al pes d'un dispositiu, hi ha un moment a 10.000 km en què s'esgoten algunes idees. Sembla com si el dispositiu formal vampiritzés les idees i no deixés que la pel·lícula acabés d'esclatar. Probablement, el problema de fons d'aquesta singular opera prima és que el director ha situat els seus personatges en un oasi en el qual, darrere les habitacions on es troben, no es filtra cap món ni cap present històric concret.