Entre la Cerdanya i el Conflent

Pujant de Per­pinyà cap a l'Alta Cer­da­nya, sorprèn l'apa­rició de la vila emmu­ra­llada de Vila­franca de Con­flent. Aquesta població, fun­dada el 1090 pel comte de Cer­da­nya, es troba entre impres­si­o­nats espa­dats, en l'aigua­bar­reig del riu Tet i el seu aflu­ent Cadí, que baixa del Canigó. Corona la vila, al Mont Belloc, el cas­tell Fort Libèria, que s'uneix amb el recinte intra­murs per una escala de 734 esgla­ons, el sub­ter­rani més gran d'Europa. Aquest sub­ter­rani es pot visi­tar, així com el recinte emmu­ra­llat i el cas­tell. Molt a la vora també es poden visi­tar les coves Les Cana­le­tes. El con­junt està con­si­de­rat com a un dels “pobles més bonics de França”. La població té una història molt rica, pel seu emplaçament estratègic. Ha for­mat part dels com­tats de Cer­da­nya i Bar­ce­lona, del Regne de Mallorca, de la corona d'Aragó, del reialme d'Espa­nya i de França. L'aspecte actual el deu a l'engi­nyer francès Vau­ban, que, després del Trac­tat dels Piri­neus, el 1659, va modi­fi­car i ampliar tots els ele­ments defen­sius de les mura­lles i va for­ti­fi­car coves que l'envol­ten. La vila va ser esce­nari de la cons­pi­ració de Vila­franca el 1674, quan les famílies nobles van con­ju­rar-se per fer fora les tro­pes fran­ce­ses. La cons­pi­ració va ser des­co­berta per la indis­creció d'Inés de Llar, que ho explicà al seu amant, el coman­dant francès De Par­lan. Els con­ju­rats van ser detin­guts, exe­cu­tats i esquar­te­rats per les tro­pes fran­ce­ses, i els seus caps van ser expo­sats en gàbies de ferro a les por­tes de les mura­lles. Actu­al­ment Vila­franca és un dels indrets més visi­tats pels turis­tes a la Cata­lu­nya Nord.