La invenció de la Costa Brava

La Costa Brava, com a nom i com a concepte, neix el 12 de setembre del 1908 en un article que Ferran Agulló va publicar a La Veu de Catalunya. Ara podem llegir-lo sencer dins el volum Marines (Curbet Edicions), a cura de Pep Vila, al costat d'altres textos del mateix autor dedicats al mar, una de les seves dèries.

El substantiu Costa no admet rèplica, però més d'un comentarista s'ha sorprès de l'adjectiu Brava, ja que no sembla gaire escaient a la placidesa amb què s'estenen platges com les de Roses, Lloret o Palamós. Ferran Agulló, tanmateix, prenia la part pel tot: “Des de la Tordera al Cap de Creus, i seguint el Port de la Selva fins a Banyuls, ho és tot: és brava i rienta, fantàstica i dolça, treballada pels temporals a cops d'onades com un alt relleu, i brodada pels besos de la bonança com una exquisidesa de monja pacient.”

Els textos inclosos a Marines mostren indicis de nostàlgia per un passat que ja no tornarà. A Ferran Agulló (Girona, 1863 - Santa Coloma de Farners, 1933) li sap greu que a les drassanes de Blanes ja no es construeixin més bastiments, i que desaparegui l'últim mestre d'aixa. Però en comptes de lliurar-se a l'evocació melangiosa del passat, té plans i ganes de dur-los a terme. “Cal que des de Blanes al Port de la Selva es convencin de la necessitat de muntar hotels on, a més de l'estatge, s'hi trobin guies i facilitats per a llogar embarcacions, organitzadors de pesqueres i excursions, establiments de banys, etcètera; cal que els ajuntaments cuidin els camins i les viles, higienitzant-les: per cada pesseta que els pobles gastessin, els forasters i excursionistes n'hi deixarien deu o cent.”

Estiuejant a Sant Feliu de Guíxols, poeta moralista, amant de les descripcions llargues i apassionades, Ferran Agulló era un retrofuturista que s'extasiava davant la fumerola d'un vapor. Els ciutadans que no posseïen la seva sensibilitat és que no hi tocaven: “L'home que davant dels espectacles sublims del maridatge del mar i la costa no sent res, o li falta cor o li falta intel·ligència.” Prodigiós Agulló, que inventa la Costa Brava i el turisme el mateix dia. Al seu article més citat, que es titula precisament Per la Costa Brava, proposa desdoblar la via de Massanes fins al nord, i prolongar-la per la costa fins a Figueres, des d'on enllaçaria amb Santa Coloma de Farners i Vilobí… “La salvació de molts pobles de la Costa és la indústria dels forasters.”

De Ferran Agulló, ara en diríem un emprenedor, o un urbanitzador, o un capitalista. Fixeu-vos que encara no feia servir la paraula turistes. Ara que arriba el bon temps, hem de pensar pietosament que l'home no sabia el que es deia.