centenari de la biblioteca de catalunya. opinió
Rosa Maria Martínez Ascaso, exbibliotecària. carme fenoll, Cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya
Rere el silenci de la Biblioteca de Catalunya
Actualment, l'equipament centenari disposa de 1.500 metres lineals de prestatgeria de lliure accés, amb 20.000 volums, i uns tres milions de documents
Durant aquests 100 anys, les estadístiques van dels 5.000 lectors anuals del 1914 als 1.133.248 el 2013, tenint en compte que la darrera xifra inclou els “lectors remots” (els que consulten per internet) perquè les sales de lectura estan més buides ara que durant la dècada del 1990
La Biblioteca Nacional de Catalunya compleix 100 anys el 27 de maig d'enguany, dimarts vinent. I ja en el seu enunciat trobem dos conceptes excepcionalment potents: Biblioteca (com a custòdia del coneixement de totes les èpoques) i Catalunya (terme d'alt component identitari i reivindicatiu en el moment present). Un còctel d'alta graduació, amb ingredients tan engrescadors i suggeridors com els culturals i els sentimentals.
Pensant en la influència que aquests valors tenen sobre l'individu els antics egipcis ja van definir les biblioteques com a “tresor dels remeis de l'ànima”, en reconeixement del seu poder terapèutic. Però els amants de la cultura encara van més lluny. Per a ells les biblioteques són éssers vius que tenen ànima. En el cas de la Biblioteca de Catalunya, una ànima sàvia, plural i dialogant. D'això en podem donar fe tots els que l'estimem i hem treballat a les seves sales acollidores gaudint d'aquell silenci ple de veus: tant les dels autors que habiten les seves lleixes, com les de les velles pedres que contemplen la seva evolució. Són el llegat que, com en una carrera de relleus, una generació passa com a testimoni a l'altra.
En l'actualitat la biblioteca és l'hereva directa, per via patrimonial, de l'antiga Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans fundada l'any 1904 per Prat de la Riba. Continuada el 1914 per la Mancomunitat de Catalunya, rere el parèntesi final de la Guerra Civil va tornar a obrir les portes l'any 1940, ja a l'edifici gòtic del segle XV, on ara està instal·lada. Però per arribar aquí ha passat per etapes molt convulses, com la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), la Guerra Civil (1936-1939) i la dictadura franquista (1939-1975). Durant aquesta darrera, el govern central, que actuava com ara des de la imposició –fins i tot canviant el qualificatiu de Catalunya per Central– va prohibir el català, l'obsessiva i malaltissa intransigència espanyola que encara dura. I és que ja en els estatuts fundacionals de la primera biblioteca del 1904 constava un objectiu prioritari: recollir i preservar per al futur la riquesa bibliogràfica catalana.
Per això cal destacar l'existència durant el franquisme d'uns dipòsits de llibres prohibits al públic. Els professionals els coneixíem com a Infern, un argot justificat per la condemna que el règim aplicava tant a llibres de contingut sospitós, com ara catalanista o de tema sexual. Però alguns encara volien una censura més estricta. A la Biblioteca de Catalunya un lector va demanar en préstec Les fleurs du mal, de Baudelaire. L'obra no hi era, al seu lloc, i tots els altres exemplars havien desaparegut sense deixar rastre. Es va evidenciar que faltaven llibres, sempre coincidint amb temes polítics o sexuals. Un policia camuflat d'empleat va descobrir que el culpable era un mosso del magatzem. Havia retirat de la circulació més de cent llibres, que van aparèixer, esquinçats, al fons d'un pou sec de la biblioteca.
Com el Fantasma de l'Òpera, la biblioteca va tenir el seu propi fantasma. I com qualsevol biblioteca, ha patit robatoris, mutilació d'exemplars, i afers peregrins amb protagonistes més o menys inofensius o llunàtics. Com un lector que es passava el matí arrenglerant els llibres de les prestatgeries, o un altre que s'obsessionava amb alguna bibliotecària. De fet teníem línia directa amb la comissaria de la policia o amb el departament de salut mental...
Però la biblioteca, malgrat episodis censurables i penúries econòmiques, tirava endavant amb adquisicions, donatius i intercanvi, fins a arribar als tres milions de documents actuals i a tenir un dels fons periodístics més importants de Catalunya. I anava evolucionant paral·lelament al progrés tecnològic. Tant és així que si als anys 50 del segle XX les fitxes del catàleg eren manuscrites, rere el parèntesi del mecanoscrit va arribar la força imparable de la informàtica, que ha revolucionat la catalogació i recuperació de la informació. Una evolució que salta del catàleg manual al catàleg online (iniciat el 1990), a la digitalització dels cedularis antics, i a la incorporació gradual al Catàleg Únic de Catalunya (CUC).
Durant aquests 100 anys, les estadístiques van dels 5.000 lectors anuals del 1914 als 1.133.248 el 2013. Tenint en compte que la darrera xifra inclou els “lectors remots” (els que consulten per Internet) perquè les sales de lectura estan més buides ara que durant la dècada del 1990, quan jo hi treballava. Suposo que no hi té res a veure el fet que les mesures de seguretat són quasi tan extremes com al Pentàgon...
En una cosa no ha variat l'esperit de la biblioteca: avui, com fa un segle, gestiona la conservació del thesaurus cultural català, sota l'experiència professional dels seus bibliotecaris. I rere un silenci intel·ligent, d'alt contingut humanístic, científic i d'avantguarda ofereix les seves seccions com a remei de l'ànima d'estudiants, investigadors i lletraferits. Que sigui per molts anys.
Biblioteques, per molts anys
Aquesta setmana celebrem el centenari de l'obertura al públic de la Biblioteca de Catalunya, nascuda per ser biblioteca central i cap de la xarxa de biblioteques populars.
El dia abans de la inauguració oficial de la Biblioteca de Catalunya, el diputat Francisco Montanyà, exposava a l'Assemblea de la Mancomunitat la necessitat d'aixecar el nivell intel·lectual del país mitjançant la creació de biblioteques populars “com se fa a moltes poblacions d'Alemanya i Inglaterra”. Els principals canvis proposats el 26 de maig del 1914 eren “a l'objecte d'amotllar-les a les realitats i de fer-la més pràctica dins de la vida de relació dels municipis i dels ciutadans”. Com és ben sabut, l'artífex de desenvolupar aquest projecte fou Eugeni d'Ors.
Cent anys després, el model de biblioteca pública recull l'interès per crear serveis útils a la ciutadania i adaptats a les diferents realitats del territori que serveix.
Les biblioteques públiques són l'equipament cultural més proper a la ciutadania, de gestió municipal i amb el suport d'administracions supramunicipals, obligatòries per als municipis de més de 5.000 habitants. Configuren una xarxa de 370 equipaments i 11 bibliobusos. La capil·laritat d'aquest servei, una idea ja desplegada fa cent anys, li atorga un potencial únic en el desenvolupament de polítiques culturals transversals.
El personal al capdavant de les biblioteques, la clau del servei, té una formació universitària específica i bona part d'ells s'han format a la Facultat hereva de l'Escola de Bibliotecàries que s'obrí de manera pionera a Europa l'any 1915. Aquest personal que amb el desplegament de la xarxa de biblioteques populars de la Mancomunitat escrivia el seu dia a dia en dietaris, ara l'explica en blogs i en eines de difusió cultural cada vegada més avançades. Les seccions infantils, aleshores innovadores, ara són imprescindibles, plenes de vida i punt de trobada de moltes famílies. Si en el seu naixement, es lluitava contra l'analfabetisme de la població i la manca d'accés a la informació, ara es treballa també en la lluita de la bretxa digital: l'any 2013, les 370 biblioteques van oferir 5,4 milions d'usos d'internet i 7.551 cursos d'aprenentatge de tecnologies.
Les biblioteques formen part del nostre paisatge quotidià i sovint amb una arquitectura destacada i cuidada. Són equipaments ben percebuts i valorats per la ciutadania i han aconseguit, amb una tasca silenciosa, convertir-se en veritables motors culturals dels seus territoris. Les biblioteques continuen, com en l'època de la Mancomunitat, mirant cap a Europa i recollint les experiències internacionals que suposen un salt qualitatiu. Si fa un segle l'accés lliure als llibres era innovador, ara ho pot ser l'accés a serveis d'aprenentatge o als recursos digitals com la propera plataforma de préstec de llibres digitals. Per molts motius, l'any vinent les biblioteques públiques agafaran el relleu de la celebració d'enguany a la Biblioteca de Catalunya per recordar aquest mèrit comú d'aconseguir que avui les biblioteques siguin útils, properes i vives.
L'any 2015 celebrarem l'any de les biblioteques amb un lema que deixa clara una aposta Biblioteques, per molts anys.