cultura

Mirador

Records d'una nit d'estiu

Els anys previs a la mort de Franco, Catalunya intentava tossudament viure com si la democràcia ja hagués arribat. Petits espais de llibertat que es conquerien sovint amb quatre acords com els festivals de cançó de Canet, on assitia joves atrets per la música, però sobretot per un desig de canvi social i per un anhel polític. A més d'aquest joves, hi havia un altre gruix –molt gruix– de jovent de formes polítiques menys estructurades, però que també glatien per posar fi a la dictadura. Els roquers, contraculturals i hippies que s'enmirallaven amb els temps passat de l'illa de Wight i que creien que a més de l'acció política, la societat també es canviava amb cançons i amb actituds personals. Aquest joves van dir la seva i van demostrar el seu potencial responent a la crida del primer Canet Rock. Estiu de 1975 i una trobada que va reivindicar tot allò que el règim havia negat: pluralitat, festa, sexe, drogues, trencament de convencions.

Mentiria si pogues fer un recorregut detallat per aquell primer concert perquè molts dels records d'aquell estiu se'm barregen amb els d'altres edicions i fins i tot algun Canet de Cançó. Potser la més fefaent prova de que sí que vaig ser-hi es que encara conservo, com un valuós tresors, la entrada del concert . Recordo un matí, un sis-cents i una colla d'amics fem l'ase per Canet sense que la Guardia Civil moguessin un dit. Recordo la Plateria, la Voss del Tròpico cantant a trenc d'alba, recordo l'olor de'herba i no la del prat. Recordo el moscatell, recordo tots cantant Qualsevol nit pot sortir el Sol perquè havien prohibit al Sisa. Recordo el Canet del 78, impulsat pel Pau Riba, amb l'actuació de Blondie i Ultravox, que ens feien adonar que el hipis de Woodstock ja començaven a ser iupies. Recordo les paradetes, amb olor de menjar i olor a patxul·li. Recordo una noia. Recordo un petó. Recordo despertar-me amb el Masturbadors mongòlics que feien que els imperdibles fessin obsolet el signe de la pau. Recordo la lluna i la pluja. Recordo els xiulets a Lole i Manuel. Molta gent. Em sembla sentir la flauta travessera de Dolors Palau. Recordo que Canet va fer possible viure plegats el somni de la llibertat. Ni que fos en una nit d'estiu. Recordo que no recordo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia