El noucentisme gironí, objecte de debat a Breda

Els estudis sobre el noucentisme, abordats des d'una perspectiva de país, han deixat sovint de banda la seva irradiació fora de Barcelona, a pesar que va tenir una influència notable en la literatura, l'art i l'arquitectura de la majoria de terres catalanes. Les II Jornades Noucentistes de Breda, inaugurades divendres al Museu Josep Aragay, proposen aprofundir en la influència concreta del projecte a les comarques gironines per mitjà de les ponències de diversos investigadors sobre el període. Les sessions van començar amb una conferència de Xavier Castanyer, un dels organitzadors de la trobada i especialista en l'obra del pintor, teòric i ceramista Josep Aragay, centrada en l'impacte que va suposar l'arribada d'aquest artista del cercle d'Eugeni d'Ors a la Selva, on es va establir el 1925. Les jornades van continuar ahir amb les ponències de Joaquim M. Puigvert sobre les xarxes socials de l'època, des de la universitat a les colònies d'estiu, i com van contribuir a fer realitat l'ideal de la Catalunya ciutat; de Jordi Falgàs, sobre els vincles europeus del moviment a través de l'obra de Rafael Masó; de Francesc Fontbona, sobre el caràcter heterogeni de l'estètica noucentista; de Josep Pujol, sobre dues antologies escolars de poesia, d'Anton Busquets i Carles Rahola, que van crear polèmica, i Narcís Figueras, sobre el programa per atraure cap al noucentisme els intel·lectuals no alineats, els anomenats “solitaris de Catalunya”.