Leo s'explica

D'assajos sobre l'autisme n'hi ha molts i de diferents menes, però vull destacar dues obres magnífiques que no són assajos: la novel·la gràfica i autobiogràfica Maria i jo, de Maria i Miguel Gallardo (filla i pare), i la ficció El curiós incident del gos a mitjanit, de Mark Haddon. Ens mostren la quotidianitat del denominat trastorn de l'espectre autista (TEA) que, en diferents graus, pot afectar un de cada 88 nens.

El diari d'en Leo, creat (això vol dir ideat, documentat, escrit, il·lustrat i dissenyat) per Krusttyh Benyh, que és el pseudònim de la simpàtica i pluridisciplinària Cristina Benítez (Barcelona, 1991), i publicat per Gregal sense rebaixar el nivell de qualitat i amor abocat per l'autora, és el nou llibre de la meva llista de preferits.

El protagonista és en Leo, un nen autista que ens narra en primera persona el seu entorn, la família, els amics, l'escola i què li agrada: els dinosaures, la xocolata i Moixi, el seu gat. El llibre abraça dels 11 als 15 anys d'en Leo oferint una visió fresca, sensible i pedagògica del TEA. L'autora ens permetrà descobrir que les pertorbacions en la conducta que pateixen els afectats poden ser modulables si l'entorn social és capaç d'entendre-les com una manera singular de viure.

Benítez, a més a més, des que era petita estudia piano i violoncel i, entre altres activitats relacionades amb el món del TEA, organitza exposicions i aplica tècniques de musicoteràpia i d'artteràpia, conjuntament amb professionals com ara psicòlegs, pedagogs, educadors...

Un àlbum amb un encant tan potent que quan el fullegeu no el tornareu a la lleixa de la llibreria, direu allò de “Caixa, cobri”.