La memòria dels ossos

La història és tossuda i els morts, per molts anys que faci que estan enterrats, a vegades encara poden explicar moltes coses i posar llum a episodis enfosquits pels anys. La directora del Museu d'Arenys de Mar, Neus Ribas, recorda que el 2001, en uns terrenys del municipi on s'estava construint un centre comercial, es van localitzar restes humanes antigues. Els arqueòlegs van fer una primera actuació d'urgència a les vuit fosses localitzades, on van trobar divuit cadàvers d'homes joves i de mitjana edat que havien estat enterrats de forma precipitada, llançats literalment a la tomba en un indret lluny de l'església, i que podrien ser víctimes d'un conflicte bèl·lic entre els segles XVII i XIX.

Les diferents hipòtesis els situaven com a morts de la guerra dels Segadors, la guerra de Successió o la guerra del Francès. Els tècnics també van determinar que aquells no eren els únics enterraments que hi havia a la zona. Les restes es van traslladar, les fosses es van tapar i el centre comercial es va continuar construint sense problemes. L'any 2013 el Servei d'Arqueologia de la Generalitat va dipositar els ossos en un nínxol del cementiri d'Arenys en espera de poder fer-ne un estudi més exhaustiu. Un moment que va arribar fa pocs dies i que va reunir al voltant dels ossos l'antropòloga Núria Armentano, un metge forense i l'arqueòloga Gemma Caballé, que va fer les excavacions l'any 2001. L'estudi anatòmic forense ha de determinar i clarificar amb precisió tant l'edat dels homes com la causa més probable de la seva mort.

Paral·lelament a l'actuació forense i en el marc dels estudis locals i comarcals que s'han revifat sobre la guerra de Successió al Maresme, l'historiador arenyenc Francesc Forn ha estat el primer a assegurar que els esquelets són de sometents que la primavera del 1714 van quedar encerclats per les tropes borbòniques que baixaven tant de Vallgorguina com de Collsacreu.

I d'on ve tanta precisió? De les memòries recopilades d'un document manuscrit per la família del mas Bellsolell d'Arenys de Munt que des del 1666 fins al 1838 van fer de cronistes tant d'allò que passava a la casa com als voltants. “L'escrit deixa constància que l'1 de juny del 1714 hi va haver un enfrontament entre els dos bàndols al Rial Llarg, on es van trobar els cossos, i que la vintena de sometents de Santa Maria d'Arenys van ser morts o fets presoners i penjats després”, assenyala Francesc Forn, que aporta una altra font documental: “Les dades de l'arxiu parroquial de Santa Maria d'Arenys deixen constància de la celebració de quinze misses fetes en memòria d'uns morts dels quals no consta l'enterrament.” La localització d'una petita creu de bronze que un dels cossos tenia encara entre els dits també pot ajudar a resoldre el misteri. La resposta arribarà d'aquí a poc més de quinze dies.