Prou, prou, prou

Barcanova l'ha encertat amb El català portàtil, una col·lecció de títols centrats en aspectes diversos de la llengua catalana. La novetat no són els temes (verbs, dites, interferències, col·loquialismes…), més o menys previsibles, sinó la manera de presentar-los, ben atractiva i escaient.

El volum dedicat als dubtes, per exemple, mostra un bon disseny aplicat a l'objectiu majúscul de resoldre dubtes lingüístics. Cada tema l'obren exemples d'ús (en color), el centren explicacions breus (enquadrades), el matisen unes poques observacions (gairebé esquemàtiques) i l'ensenyen uns breus exercicis (també en color), la solució dels quals es troba al final del llibre. Un altre objectiu s'adapta a aquesta estructura bàsica: la comparació català-castellà, que no sempre és necessària però que en alguns casos té efectivament una gran potència didàctica, així com un espai per a notes d'autoaprenentatge en cadascun dels punts.

L'obra l'ha escrit Marcel Fité, autor d'una llarga experiència docent, fet que es nota en una selecció de temes fins ara absents en els diccionaris de dubtes tradicionals: uns altres, altres, d'altres / avant i ante / aviat i d'hora / uns quants i diferents, etcètera.

Al costat d'aquests mèrits, hi ha entrades que no són un dubte, de fet, sinó més aviat una curiositat formal o semàntica que Fité vol subratllar: ajuntar i adjuntar, arrabassar i arravatar-se, feliç i renoi... Trobo a faltar en el tractament d'alguns punts altres possibilitats que avalen tractadistes i llibres d'estil, però que l'autor condemna: olla a pressió, anar a més, acabar amb (posar fi a)... Una visió més estàndard, que atengués tots els accents, podria haver-se tingut en compte en la presentació de dos i dues (dos en invariable en el català occidental) i també en ordre i orde (orde és la forma única en el català de les Illes).