Una investigació documenta la resistència d'Arbúcies el 1714
El Museu Etnològic del Montseny treu a la llum el relat del coronel francès de borbònics sobre el combat a la vila
Els sometents van derrotar les tropes que havien sortit del castell d'Hostalric
Una investigació del Museu Etnològic del Montseny ha tret a la llum el relat del coronel francès de les tropes borbòniques que van caure en el combat d'Arbúcies del 14 de gener del 1714. En les seves memòries, localitzades recentment, el coronel Franclieu relata la derrota a mans dels sometents d'Arbúcies i els voltants.
La recerca dels responsables del Museu Etnològic La Gabella ha permès constatar que, segons el marquès coronel Jacques-Laurent Franclieu, l'estratègia dels borbons va ser equivocada –el màxim comandament era Francisco Bruno de Cano–. La recent descoberta de les memòries de Franclieu, consultables al web www.gallica.fr, forma part del llibre 1714. El combat d'Arbúcies, que han editat la revista Sàpiens i l'Ajuntament arbucienc. L'obra inclou fragments dels Documents Borbònics, consultats a l'Archivo Histórico Nacional de Madrid.
“El pitjor fet d'armes”
Publicades el 1896, dos dels capítols de les memòries, de tres-centes pàgines, fan referència a Arbúcies. “Ell hi diu que és el pitjor fet d'armes de la seva història militar”, explica Quim Mateu, conservador del museu i arqueòleg.
Els soldats borbònics, enviats des del castell d'Hostalric fins a Vic, van fer nit a Arbúcies. Els coronels ja van veure que les coses serien complicades. Les tropes dels regiments valons de Newport i Ostende es van allotjar pel poble i van ocupar “les sis cases més grans que hi ha la plaça [l'actual plaça de la Vila], on la resta s'estaran al voltant del foc”, escriu el francès.
L'endemà al matí, el 14 de gener, els sometents d'Arbúcies i rodalies van sorprendre els nouvinguts. “Ell [Franclieu] explica, molt detalladament, els fets. Quan es van veure sorpresos per l'emboscada a dos quilòmetres d'Arbúcies, no sabien si anar cap a Vic o recular cap a Hostalric”.
Pocs supervivents
Les tropes dels exèrcits espanyol i francès van decidir fer marxar enrere. “Diuen [en les memòries] que va ser un error [recular] perquè van haver de superar una barrera que els havien preparat a la rereguarda, un punt que s'escanya molt de la riera d'Arbúcies [a les penyes de Grau Sala]. Es van veure obligats a defensar-se darrere el cavall, i gairebé a peu, i en van sobreviure molt pocs de l'expedició de 800 soldats. Gairebé uns 500 van morir o van caure empresonats”, diu Mateu.
El combat d'Arbúcies és una de les poques victòries del bàndol austriacista en la Guerra de Successió espanyola. Després del tractat d'Utrecht, la fortalesa d'Hostalric, un altre dels escenaris del Tricentenari a la comarca, va passar en mans borbòniques, abans que Barcelona caigués a mans dels soldats de Felip V l'11 de setembre de 1714. El ple d'Arbúcies del 14 de gener d'aquest any va aprovar un manifest per “recordar, commemorar i dignificar la seva història”, en referència als sometents del 1714. Els grups locals es van comprometre “a mantenir-nos ferms i a ser actius, com a càrrecs electes i com a institució, en aquest combat democràtic a la recerca de la llibertat i a posar totes les eines per fer-ho possible”. Hi va haver unanimitat de l'equip de govern (Entesa i PSC), i CiU, ERC i CUPA. El 18 de gener, hi va haver una recreació del combat a la vila.
Austriacistes i borbòniques, al castell d'Hostalric
El castell d'Hostalric va ser un dels enclavaments destacats del conflicte de la Guerra de Successió. Va estar sota el domini de l'arxiduc Carles, però va passar a mans borbòniques el juny del 1713.
Operació de càstig ràpida i expeditiva
En les seves memòries, Franclieu parla del rival com a miquelets, tot i que la veu cantant la duien els sometents. Els d'Arbúcies, dirigits per Francesc Puig i Isidre Pujató, van cridar a revolta els sometents de les poblacions veïnes de Sant Hilari, Viladrau i Espinelves, que es van mobilitzar, amb discreció, per a una operació ràpida i executiva, el combat del dia 14. La imatge del sometent d'Arbúcies, que tenia habilitat per usar alhora fusell i pistola, és del dibuixant Francesc Riart i forma part del còmic ‘El combat d'Arbúcies. Arbúcies, gent d'astúcies, matavalons'... que ha escrit Dani Martí.
Tants soldats de l'oponent com veïns d'Arbúcies
El combat d'Arbúcies va durar sis hores i va oposar un exèrcit de gairebé 800 soldats amb una vila de gairebé 1.000 veïns, 200 dels quals en el nucli urbà, diu Mateu, conservador del museu.
Actes de record del general fins al març del 2015
La commemoració de l'any Moragues a Sant Hilari acabarà al març. El general va ser decapitat el 27 de març del 2015 i el seu cap va estar dotze anys dins una gàbia del Portal de Mar de Barcelona.
Setge a Barcelona i “terra de mala petja” a la Selva
Al gener, Barcelona ja està assetjada i “un dels pocs focus de resistència és el zona que abraça la vall d'Arbúcies, entre el Montseny i les Guilleries, una terra de mala petja i poques vies de penetració”.
Moragues, un dels vigatans, nascut a Sant Hilari
El general Josep Moragues va néixer al mas Moragues, a Sant Hilari (llavors vegueria de Vic). Va formar part dels vigatans, que van pactar amb Anglaterra el 1705 per donar suport als Àustries.
