Art

port franc

montse frisach

Hamilton torna un altre estiu

L'artista pop britànic protagonitza dues exposicions a la galeria Cadaqués, coincidint amb la retrospectiva al Museu Reina Sofía

Richard Hamilton (1922-2011) va passar 48 estius a Cadaqués. És un bon bocí de vida. El rei del pop-art europeu va tenir amb la població empordanesa un estret lligam i de retruc amb Catalunya, país que havia descobert fins i tot abans de posar-hi els peus. Quan tenia 18 anys, el jove artista va conèixer un grup d'exiliats catalans que es reunien prop de casa seva, a Londres. Els anava a veure cada diumenge i allà va conèixer tant la tradició del pa amb tomàquet com el ball de la sardana. En homenatge a aquell grup, Hamilton va concebre un gravat en què dues parelles nues s'agafen de les mans i ballen en cercle. En aquells moments, Hamilton era un jove artista, i segurament, en el fragor de la Segona Guerra Mundial, aquella germanor dels catalans de Londres, el deuria commoure especialment.

No va ser fins al 1962 que Hamilton, que aleshores acabava de quedar-se vidu, va ser convidat per Marcel Duchamp i la seva dona Teeny a passar uns dies a Cadaqués. La presència de Duchamp va portar a la població empordanesa artistes de la talla de Man Ray, John Cage, Arman o Roberto Matta. Cadaqués bullia d'activitat artística, sense oblidar l'incombustible artista local, Salvador Dalí. Quan Hamilton va arribar a Cadaqués per primer cop, el pop-art ja s'ensumava com a concepte ja que el fotocollage de l'artista britànic que es considera fundacional de l'estil –Què és el que fa que les cases d'avui en dia siguin tan diferents, tan atractives?– i l'exposició This is tomorrow, on per primer cop s'usa el terme, estan datats el 1956.

Així que Hamilton va anar repetint cada estiu les seves vacances a Cadaqués. El 1968 es va comprar una casa al costat de l'església, que va remodelar l'arquitecte Lanfranco Bombelli, precisament propietari de la galeria Cadaqués, on Hamilton va arribar a exposar individualment 14 vegades.

És aquest esperit de llibertat i de relació de Hamilton amb el paisatge i la gent de Catalunya el que volen recollir les dues exposicions de Hamilton que la galeria Cadaqués ha programat aquest estiu, coincidint també amb la retrospectiva de l'artista que té lloc al Museu Reina Sofía de Madrid, comissariada per Vicent Todolí i provinent de la Tate Modern de Londres. Són dues mostres, comissariades pel galerista Huc Malla, hereu de la galeria Cadaqués, i Vicenç Altaió. La primera proposta, oberta fins al 30 de juliol, se centra en “les obres mestres múltiples de l'artista”, explica Huc Malla, que considera que Hamilton era per sobre de tot “un artista d'obra gràfica”. Però el galerista remarca que les obres múltiples tenen un caràcter que frega l'obra única. “Primer perquè feia tiratges molt curts, i segon perquè moltes obres són veritablement úniques”. Un cas és la sèrie que representa l'edifici del Museu Guggenheim de Nova York: s'hi exposa l'obra en paper, la versió en relleu i una peça única. Evidentment, també s'han inclòs sèries emblemàtiques com Sign, la transformació del logotip de vermut Ricard en Richard. Huc Malla assegura que aquesta és l'exposició en galeria més important de Hamilton, després de la seva mort. “Hem convertit una exposició de galeria en una exposició de museu”, afegeix Altaió.

A la segona tongada de les exposicions a Cadaqués, que s'obrirà l'1 d'agost, s'analitzarà més concretament la relació de Hamilton amb Cadaqués, i també les seves col·laboracions amb Marcel Duchamp o Dieter Roth.

Desxifrar
Huc Malla va conèixer Hamilton gràcies a Lanfranco Bombelli. En la seva primera conversa van parlar sobre Duchamp, que aleshores interessava especialment Malla. “Hamilton és el gran desxifrador de Duchamp”, assegura. Ara, en canvi, Malla es congratula de ser expert i col·leccionista de Hamilton.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.