Passat fosc de l'Alemanya comunista

No fa gaire va estrenar-se el melodrama de Stephen Frears Philomena, en què explicava la història d'una dona que buscava el fill que un internat religiós li havia manllevat per vendre'l a una rica família americana. El problema del tràfic de nadons dels internats religiosos irlandesos era el rerefons del drama. Dos vidas, de Georg Maas, també parla de nadons que han estat manllevats de les seves famílies. El context és un altre i les connotacions polítiques resulten més complexes. Georg Maas explora allò que va passar amb les criatures nascudes de la unió entre soldats nazis alemanys i dones noruegues durant la Primera Guerra Mundial. L'estat alemany va amagar el cas, va apropiar-se les criatures i va portar-les en internats alemanys. A Dos vidas es planteja què passa quan amb la caiguda del mur de Berlín i la unificació alemanya, la situació comença a complicar-se. A partir d'aquests plantejaments, la pel·lícula construeix un melodrama sobre una nena que va escapar-se de l'Alemanya de l'Est per retrobar la seva mare biològica i com després de la caiguda del mur, un judici sobre els nens de la guerra posa en crisi la seva relació. Georg Maas no es queda amb una història simple sinó que articula una forta sorpresa a la meitat del metratge, mentre planteja quin va ser el paper de la Stasi per amagar uns fets foscos i obtenir informació més enllà de les seves fronteres. El tema central no és tant allò que va passar en el temps de la guerra sinó com en l'Alemanya comunista es van gestar un seguit de situacions indignes que mai han sortit a la llum. La pel·lícula està ben realitzada i crea inquietud, malgrat que fa massa evident el seu desig de resoldre-ho tot mitjançant uns contundents cops d'efecte.