Mirador
Sessió doble a La Virreina
que fa mirar-la un altre cop
Fa setmanes que van inaugurar-se les dues exposicions de La Virreina, però em justifico d'escriure'n pel fet que encara es poden veure durant quinze dies més. L'una consta de les fotografies que Martin Parr va realitzar a Hebden Bridge, al comtat anglès de Yorkshire, cap al final dels anys setanta, quan el lloc va ser ocupat per una comunitat de “forasters” (joves artistes que hi buscaven un estil de vida alternatiu i habitatges barats, segons explica Susie Parr, esposa del fotògraf) mentre els seus habitants tradicionals mantenien unes formes de vida (amb els seus vincles entre ells i amb un territori del qual coneixien cada arbre, cada pedra i cada revolt de la carretera) en un moment de crisi econòmica en què tancaven les fàbriques tèxtils i altres antigues indústries.
Martin Parr aporta un testimoni d'un món desaparegut perquè Hebden Bridge ja és una altra cosa: una atracció turística en què, posem per cas, les antigues botigues de queviures ara ho són d'artesania i d'antiguitats. El fotògraf anglès va cultivar-hi el seu interès per la gent comuna amb una mirada irònica per la qual cada fotografia pot tenir algun detall subtilment sorprenent que fa mirar-la un altre cop. El cas és que va fotografiar guardaboscos, partits de futbol, sales de cinema, restaurants i botigues, però sobretot els actes d'unes comunitats religioses allunyades de l'Església d'Anglaterra. Els seus membres són anomenats Els inconformistes, títol de l'exposició que es pot visitar, doncs, a La Virreina junt amb 25%. Catalonia at Venice, un projecte que, comissariat per Jordi Balló a partir d'una idea de l'artista Francesc Torres, va presentar-se l'any passat a la Biennal de Venècia. Els seus protagonistes són vuit persones de diversa procedència, formació, condició social i activitat professional. Totes tenen, però, una situació comuna: són a l'atur.
La idea és aportar un retrat d'aquestes vuit persones a través de diversos elements i procediments. A part d'haver-hi un breu relat escrit de la seva vida, Francesc Torres els ha fotografiat en la seva quotidianitat i els seus espais, d'on cadascun d'ells ha extret un objecte personal que s'inclou en l'exposició junt amb les obres d'art que han triat individualment del fons del Macba. El retrat, doncs, es fa amb el text, les fotografies, l'objecte personal, l'obra escollida i, finalment, amb les imatges amb les quals la cineasta Mercedes Álvarez (que va testimoniar un món rural en procés de desaparèixer a El cielo gira i com el món urbà va perdent la seva ànima i la seva memòria a Mercado de futuros) ha filmat la incursió en el museu d'aquestes vuit persones: Mamadou Kheraba Drame, senegalès que recicla materials abandonats; Gessamí Sánchez, bioquímica de 33 anys que pensa emigrar cap al nord per desenvolupar una recerca que aquí la condemna a la precarietat; Pedro González, que ha de sobreviure amb una ajuda familiar de 425 euros; Alejandro Roldán, un metal·lúrgic sindicalista de 60 anys; Cyntia Terrades, una noia de 22 anys que, havent passat la infància i l'adolescència en centres de menors a causa de la seva orfandat, no ha aconseguit fins ara un lloc de treball; Joan Andreu Parra, que s'està reconstruint després de ser acomiadat d'un banc que, menant-lo a vendre determinats productes financers, el va minar moralment; Aura Jobita Gonzales, una equatoriana que, mentre busca qualsevol feina, ajuda els sense sostre, i Noèlia Asensi, una jove arquitecta interessada pels grafits i un nou concepte de l'arquitectura. Comentar cada objecte personal i cada obra triada demanaria un altre article. Els convido a veure l'exposició i a fixar-se en la subtilitat amb la qual Mercedes Álvarez fa pensar sobre els objectes (i el fetitxisme) de l'art contemporani.