Els súpers estiuegen a Cap Roig

La família dels súpers bé es mereixen unes vacances. A l'octubre col·lapsen l'estadi de Montjuïc amb la seva gran festa, no paren de sortir a la tele, i aquest any, al llarg de tota la tardor, hivern i primavera, s'han fet un fart d'oferir funcions al Teatre Victòria de l'espectacle Super3: el musical. Ara, doncs, tocaria descansar. Però no. La colla d'en Fluski, la Pati Pla, l'Àlex, en Rick, en Pau i la Lila no tenen aturador i han decidit estiuejar un cop més a la Costa Brava, a Calella de Palafrugell, on l'any passat ja s'ho van passar d'allò més bé i on han tornat per oferir tres noves funcions d'aquest èxit teatral que ja han vist ni més ni menys que 70.000 espectadors. A l'escenari del Festival de Cap Roig, només aquest cap de setmana hi hem de sumar sis mil nous espectadors que també van vibrar amb aquest espectacle, produït per Dagoll Dagom i TV3, adaptat per a l'ocasió a les característiques d'un escenari obert a l'aire lliure.

El musical, emmarcat en el gènere fantàstic i de terror, reuneix els ingredients típics que el gènere demana. Adaptats, és clar, per satisfer la mainada. Exclusivament, perquè als pares i mares, –o tiets i tietes, avis i àvies– no és que se'ls tingui gaire en compte, i, per tant, el seu paper d'espectador es limita a gaudir de l'atenció, emoció i empatia que l'espectacle desperta als més menuts. Els rarets, com al Sr. Pla li agrada anomenar els súpers.

Ell –qui, si no– torna a ser el dolent de la història. Amb la complicitat d'en Rick, el malvat oncle de la Pati Pla ha tancat la Mildred –“l'aranyota del diable” i entranyable mascota de la Lila– dalt de la torre d'un castell d'aquests que podrien aparèixer a les històries de l'Scooby Doo. Un simple macguffin que permet vertebrar un mínim argument per lligar una cançó rere l'altra, ja que –recordem-ho– es tracta d'un musical. En aquesta aspecte, Super3: el musical funciona perquè les cançons són autèntics himnes generacionals, tenint en compte la devoció amb què els espectadors les canten. Superar la por (Uh oh no tinc por!), viure emocions fortes (Superaventura), la imaginació al poder (Inventem), somiar (El regne animal) o encomanar un gran valor com és la solidaritat (Connectem) són, a grans trets, alguns dels passatges pels quals es desenvolupa aquest musical en què fins i tot els zombis fan riure.

Més enllà d'una escenificació correcta, les bones coreografies i unes interpretacions a l'altura, el més important per al públic és veure els personatges de la pantalla dalt de l'escenari en carn i ossos. I ja no diguem quan baixen i es barregen entre el públic tot passejant la Mildred rescatada. Aleshores l'èxtasi és absolut.

Ni tan sols la pluja que va caure diumenge en els darrers instants de la funció va deslluir la festa. Tampoc quan el ruixat es va convertir en xàfec, perquè tots els assistents, ja aixoplugats més o menys molls als cotxes, vam apreciar que nosaltres també havíem pogut viure en la nostra pell una autèntica Superaventura. I és que tots som súpers!