“Els socis han de poder controlar el pressupost”

És un programa de renovació: volem recuperar la gestió a la junta directiva a l'Orfeó Català. Fa uns anys, una part molt petita dels socis, i amb molt desconeixement, van aprovar la cessió gratuïta del patrimoni, els béns i l'activitat a una fundació en la qual la junta directiva que triem els socis no té majoria. Això suposa que a les assemblees no votem sobre els 12 milions d'euros de pressupost i quin destí se'ls dóna. L'altre eix és com es gestionen actualment els diners. La junta directiva no és prou transparent i no sabem com atribueixen les partides. Volem conèixer aquests números i només ho podem fer si els gestionem des de l'associació.

Volem fer més activitats, coral bàsicament, cultural i musical, i han d'estar al servei dels socis i generar-ne més. No entenem que si hi ha 350.000 persones que consumeixen cultura al Palau només 1.500 siguin socis. Com més socis tindrem, més potent serà l'entitat. Creiem que podem arribar a tenir 20.000 socis, i això suposaria 1,2 milions d'euros d'ingressos directes.

Aquesta és la gran reflexió que la gent no sap i s'ha d'informar el soci. El Palau és una font de riquesa molt important que ara està anant a un 40% perquè no hi ha gaire activitat. Actualment les activitats estan més pensades de cara als abonats de Palau 100, i no estem d'acord.

L'Associació de l'Orfeó té una fundació i un consorci que en aquests moments està inactiu, però podria servir per vincular l'activitat. El centre de decisió és el soci i el pressupost hauria d'estar allà on té sentit: a l'associació. Quan es vénen entrades, nosaltres hem de decidir si s'emeten sota el NIF de l'associació o el de la fundació. Durant quatre anys la junta directiva ha donat a entendre que fent-ho des de la fundació hi ha avantatges fiscals, la qual cosa és falsa. Ara diuen que és perquè les administracions públiques exigien controlar el pressupost. Cadascuna de les tres administracions [Generalitat, Ajuntament i ministeri] té un lloc en la junta del patronat, però mai actuen conjuntament sinó en contra dels interessos de l'altra. En canvi, els mecenes en tenen vuit. Fa uns sis anys es va proposar declarar l'associació d'interès públic, i així tindríem les mateixes condicions fiscals.

Crec que els casos així depenen més aviat de la lleialtat dels empleats. Perquè hi hagi control cal justament una feina de fiscalització, que és el que hem estat fent nosaltres. Quan s'amaga sistemàticament la informació, com fa l'actual junta, sembla que estem en una democràcia bolivariana.