Noucentisme dubtós
L'exposició itinerant ‘Els altres noucentistes', que s'ha iniciat al Museu d'Art de Cerdanyola, reinterpreta i matisa el vessant artístic del moviment cultural
Joaquim Sunyer va ser un gran pintor de paisatges marítims i rurals, dins del moviment noucentista que elogiava per sobre de tot la ciutat. Ismael Smith, definit el 1906 per Eugeni d'Ors com el primer artista noucentista, va cultivar una estètica decadent i va tenir una vida bohèmia. Són algunes de les contradiccions que el crític d'art i professor Joan M. Minguet i el director del Museu d'Art de Cerdanyola, Txema Romero, assenyalen que hi ha entre el moviment cultural que la Mancomunitat de Catalunya va impulsar des de dalt per modernitzar el país i la seva plasmació visual per part dels creadors.
Aquesta complexitat conforma el fil de l'exposició Els altres noucentistes, comissariada per Minguet i Romero, i que ha iniciat al Museu d'Art de Cerdanyola una itinerància per diverses ciutats. Coproduïda entre el mateix museu i l'oficina de patrimoni cultural de la Diputació de Barcelona, la mostra “intenta plantejar certs dubtes”, diu Minguet, al voltant del noucentisme visual. “La Mancomunitat, amb Prat de la Riba al capdavant i Eugeni d'Ors com a ideòleg cultural, va ser una institució amb la voluntat de construir una estructura cultural forta i una societat culta a Catalunya –explica Minguet–. Van fer una tasca impressionant de política cultural, però en canvi visualment té un estil indefinit. Es pot dir que el noucentisme no és una categoria estètica, sinó que és un moviment.”
En la mostra, de petit format però amb una tesi ambiciosa i agosarada, es poden veure obres a través de les quals es vol demostrar aquesta indefinició, com ara el magnífic oli de Lola Anglada amb un dona vista d'esquena en un paisatge rural. Gens urbà. O el dibuix de Dona amb raïm, d'Enric Casanovas. “No hi ha cap pintor que pinti la transformació de la ciutat”, indica Minguet.
A la mostra, que també inclou obres de Xavier Nogués, Ismael Smith, Josep Obiols, Manolo Hugué, Enric Cristòfor Ricart, Josep de Togores i Pere Pruna, hi ha espai també per a les arts gràfiques, l'escultura i la fotografia.
L'exposició s'ha conformat amb obres procedents de la Xarxa de Museus Locals, recuperant així peces poc o mai vistes abans i arraconades a les reserves dels centres, que d'aquesta manera cobren un nou valor patrimonial.
Un cop closa a Cerdanyola el pròxim dia 31, la mostra viatjarà durant un any i mig a Manresa, Mollet, Sabadell, Caldes de Montbui, Sant Cugat, Vilafranca del Penedès i Canet de Mar.