El Tractat d'Almisrà reviu al Camp de Mirra
La població escenifica cada més d'agost la trobada entre el Rei Jaume I i l'Infant Alfons de Castella en la que es van acordar les fronteres dels regnes respectius
L'homenatge a la senyera al so de la Muixeranga és el colofó a un acte que se celebra des de fa 38 anys
-
Representació del Tractat del castell d'Almisrà. B. VIDAL. -
VÍDEO: Homenatge a la Senyera en acabant la representació.
El Camp de Mirra és avui un petit municipi de l'alcoià que no arriba als 500 habitants, però que fa poc més de 700 anys va esdevenir una vila clau per a la configuració del Regne de València.
El 1244, en un marc d'expansió de les corones de Castellà i d'Aragó, el Rei Jaume I i l'infant Alfons de Castella -el futur rei Alfons X-, es van trobar al castell d'Almisrà —que en Àrab vol dir frontera— per a debatre els límits dels respectius regnes. Un encontre que va tenir com a resultat el conegut com a Tractat d'Almisrà, en el que es definien els límits de Castella i el Regne de València.
Aquesta fita històrica reviu cada any —des de fa 38— a la localitat, en una representació en la qual prenen part una trentena d'actors i que descriu d'una manera fidedigna els fets i la negociació entre el monarca i l'infant.
La representació
El text en el qual es basa la recreació és obra de Salvador Doménech Llorens a l'any 1982 i va ser revisat pels professors Josep Guia i Maria Conca al 1994, però el mèrit de la fidelitat amb la qual avui coneixem aquests fets correspon al rei Jaume I i a la seua vocació de deixar constància dels seus actes per escrit i al fet que el Llibre dels Fets en dedique un apartat a aquest esdeveniment.
La recreació comença amb l'anunci de la trobada per un pregoner a cavall escortat per la senyera i continua amb la representació en la qual prenen part una trentena d'actors i actrius, amb el Rei Jaume I, l'infant Alfons de Castella i la reina Na Violant com a principals protagonistes.
L'actuació compta amb la participació també de la colla de dolçainers i tabaleters El Terrós de Petrer i la colla de Campaners d'Ontinyent, que interpreten obres de Matilde Salvador, Pascual Vilaplana i J. Albero Francés, a més d'una colla de joves que representen danses de l'època.
El principal interès de la recreació, a banda de recordar un fet cabdal de la nostra història, radica en el seu alt grau de fidelitat històrica i la possibilitat de veure com es van produir les negociacions entre tots dos bàndols que van donar lloc al Tractat d'Almisrà que tenia com a objectiu acabar amb les disputes entre castellans, catalans i aragonesos sobre l'expansió territorial cap al sud.
Homenatge a la senyera
Un cop finalitzada la representació té lloc un dels moments més emotius de la jornada, l'homenatge a la senyera que es fa al monument al Rei Jaume I que es troba a la localitat des de l'any 1977, en el qual, una gran senyera voleia al grat de l'aire al so de la Muixeranga.