Passió i traïció

Jean Marie i Arnaud Larrieu són dos germans cineastes menys coneguts que els germans Dardenne, però també són creadors d'una obra singular en què s'exploren gèneres tradicionals –el vodevil, el cinema catastròfic i el thriller– amb un clar desig de capgirar-ne les coordenades. El amor es un crimen perfecto és una pel·lícula d'intriga en què ni les causes, ni els efectes propis d'una investigació s'exposen amb claredat, ja que allò que interessa és la configuració dels personatges. En el centre trobem un professor de literatura que té relacions amb algunes alumnes i que arran de la desaparició d'una noia esdevé el sospitós d'una trama criminal. Els germans Larrieu ens deixen clar que el professor és l'assassí, però no ens mostren ni el crim, ni les seves circumstàncies, ni ens expliquen si va ser tot fruit d'un accident. Allò que els interessa és com la vida continua, com el personatge intenta mantenir un seguit de relacions de gran complexitat que no passen pels paràmetres establerts d'una relació familiar habitual. Des de les primeres escenes veiem el professor vivint amb una dona que no és la seva esposa. Més tard sabem que és la seva germana, però alguna cosa entre ells va més enllà que la relació fraternal. En mig del camí, el personatge es veurà perseguit per dues dones més. Una és la suposada madrastra de la noia desapareguda i l'altra una joveneta que vol seduir-lo.

Els germans Larrieu construeixen el relat amb una gran elegància narrativa i fan que acabi convertint-se en una curiosa història de passió i de traïció. Si alguna cosa defineix el treball de posada en escena del Larrieu és l'elegància i el seu ús dels espais.