Un musical ‘indie' pop

Stuart Murdoch, líder de la banda escocesa Belle and Sebastian, va dur a terme l'any 2009 un projecte destinat a reconvertir alguns temes del grup cap un conjunt vocal femení, encapçalat per la cantant Catherine Irenton. D'aquesta manera la banda integrada per veus masculines podia oferir altres curioses variacions que varen donar pas a un disc titulat God help the girl, que tenia el to melancòlic de la banda i com a rerefons la qüestió de la manca d'oportunitats de la gent jove. El projecte no va trigar massa a convertir-se l'esbós d'una pel·lícula musical amb la que Murdoch ha debutat com a director i en què les cançons indie pop es barregen amb una estètica peculiar. El resultat és un musical pop, cridaner i atractiu que no deixa indiferents als admiradors de Belle and Sebastian, que hi podran reconèixer-hi, fins i tot, algun dels temes de la primera etapa del grup. El to de God help the girl ens pot fer pensar que ens trobem davant d'una re actualització d'algunes propostes fetes als anys vuitanta com Buscando a Susan desesperadamente de Susan Seidelman, pel·lícula que va marcar el debut de Madonna a la pantalla quan encara no era un mite.

L'estructura de God help the girl és molt elemental. En el centre de la pel·lícula trobem a Eve, una noia que pateix anorèxia i que s'escapa del centre d'internament. Entra en contacte amb James, un guitarrista tímid i una seva amiga, Casey amb els quals vol formar una banda i assolir el somni d'enregistrar un disc. Mentrestant, coneix a Anton, el cantant orgullós i arrogant d'un altra grup, per el que sent una atracció sexual, fet que provocarà un seguit de picabaralles internes i una crisi a l'interior de la banda en formació. Tot plegat avança amb un to amable i amb certs tocs personals de melancolia.

La gràcia de la proposta de Stuart Murdoch radica en què una part important de les cançons volen ser el reflex dels sentiments, desigs i emocions que pateixen els personatges. La pel·lícula segueix l'esquema del musical clàssic en què les cançons posen entre parèntesi el camí de l'acció i creen una frontera entre allò desitjat i allò viscut. Tot aquest transfons vol acabar desembocant en una reflexió sobre el pas de l'adolescència cap a l'edat adulta, que en cap cas vol ser massa profund, ja que domina l'estètica i la música. L'actriu australiana Emily Browning funciona com a icona d'una certa joventut inestable. L'altra gran protagonista del film és la ciutat de Glasgow que es representada com el decorat des del qual es gesten els anhels i els desigs d'una vida millor. Es pot retreure a God help the girl que no vagi més enllà de la seva simplicitat elemental o que els actors tinguin el posat de models sorgits d'una revista de disseny indie. Amb tot, God help the girl té un cert encant, juga amb l'elegància en la posada en escena musical i ens ofereix un grapat de bones cançons.