Dels aedes als tertulians

Inicialment eren els aedes, els creadors de mots per designar les coses i els sentiments; tot seguit venien els filòsofs, aquells que a través de les paraules intentaven esbrinar el sentit i dimensions de la realitat; immediatament seguien els opinadors, els que no sabent exactament de què va la cosa tanmateix intenten reflexionar-hi per iniciar-ne el descabdellament. A partir d'aquest moment la qüestió es capgira, ja no es tracta de saber sinó de comunicar què passa, informar els altres del que succeeix al nostre entorn, avui dia més necessari que mai atès que tot el que ocorre sigui allà on sigui acaba afectant-nos, estiguem on estiguem; aquests reporters els designem com a informadors; tanmateix hi ha un altre tipus de comunicador, són els periodistes, aquells que a la informació hi afegeixen, per orientar-la, un comentari de circumstàncies concurrents. Acte seguit trobem els redactors, re-writers, re-escriptors (els que escriuen el que els manen) en deien als àmbits anglosaxons, atès que les informacions eren publicades sempre en relació i segons intencions i interessos de part del mitjà en què apareixien; és per això que encara avui a més del nom de la publicació, d'aquesta se'n diu diari del Sr. Tal o de tal empresa o institució. Al final hi ha els tertulians, que no sabent res de res del que parlen, tanmateix tenen l'obligació per la xerrameca de retenir (quota de share) els televidents a peu de pantalla (també propietat d'algú).