cultura

Cinema

Les càmeres, a casa nostra

L'equip de rodatge de ‘L'artèria invisible', de Pere Vilà, converteix la seu del diari El Punt Avui en un ajuntament fictici

Els actors Àlex Brendemühl i Miquel Gelabert protagonitzen un duel interpretatiu

Els rodatges són apassionants. Tant o més que les pel·lícules. Viure'ls des de dins ens permet, si més no, percebre la complexitat del procés d'elaboració de l'obra resultant. Només així, també, s'entén que mobilitzin “tanta” gent. Ahir vam tenir l'oportunitat de ser-ne testimonis. Uns privilegiats, perquè no tots els dies un equip cinematogràfic s'instal·la a casa teva; bé, a la feina, que és com si ho fos, ni que sigui per les hores que hi dediquem habitualment.

En ple equador del rodatge de L'artèria invisible, la pel·lícula que aquests dies filma el gironí Pere Vilà, una trentena de tècnics i intèrprets es van plantar des de primera hora a la Farinera Teixidor, la seu actual d'El Punt Avui a Girona. L'actriu Nora Navas no hi era, el seu paper ja s'ha acabat. Tampoc l'Àlex Monner, que ahir no tenia paper. Però sí que hi van participar el protagonista, Àlex Brendemühl (en Vicenç, al film); secundaris destacats com Miquel Gelabert (l'alcalde a la ficció) i Jordi Coromina (fent de company de feina), i els figurants, que sempre es prenen el seu paper amb gran determinació, com ha de ser. A la tarda s'hi va incorporar la Joana Vilapuig; ella, però, en una seqüència final filmada al pàrquing subterrani de l'antic hospital de Santa Caterina.

Amb algunes dependències de la part noble de l'edifici actualment en desús reconvertides, per l'art de la ficció, en els despatxos d'un ajuntament qualsevol –en la novel·la inspiradora, El peatge, seria Sant Gregori–, es van rodar les seqüències que plantegen el detonant de la trama més propera al suspens. Entre elles, un duel interpretatiu entre Gelabert i Brendemühl, que encarnen l'alcalde i el regidor aspirant a ser-ho. Mal rotllo, fins que la càmera ja no els enfoca i Brendemühl continua dirigint-se al veterà actor com “Sa Excel·lència”. Aquest, tant bon actor com persona d'allò més accessible, s'interessa per l'arquitectura modernista que l'envolta i pregunta amb cert coneixement de causa més coses sobre Rafael Masó. Precisament, l'arquitectura també és present en el pla que es roda. La composició del pla americà que s'aprecia al monitor que controla amb atenció minuciosa el director, juga amb les línies dels marcs de les portes i finestres, espais pels quals es mouen i interactuen els personatges en llargs plans seqüència.

Mentrestant, a la redacció del diari es treballa com un dia normal. Tampoc l'aparició discreta del productor, Joaquim Vidal, altera un rodatge que està sent plàcid, intens i mil·limetrat.

En tota la jornada s'hauran rodat un grapat d'escenes. Però la dinàmica, segons ens diuen, és bona, i tot fa suposar que el pla de rodatge acabarà, tal com estava previst, l'1 d'octubre. Per avui, hi ha planificat filmar seqüències exteriors al barri de Can Gibert del Pla, a la llera del riu Onyar del carrer Emili Grahit i al centre Wellness del parc del Migdia, a la piscina de la qual es rodaran imatges subaquàtiques protagonitzades per la parella de rebels amb causa o sense encarnats per Monner i Vilapuig.

Mèrit dels meritoris
de producció, que ahir es van desplegar arreu per aturar les obres d'Adif, els vianants i els periodistes sorollosos quan es rodaven les seqüències que tenien lloc a la Farinera Teixidor. Una tasca essencial, sobretot per als tècnics de so.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.