cultura

L'estiu en què mor la infantesa

Maria Guasch presenta ‘Olor de clor sota la roba', novel·la amb què ha estat triada nou talent FNAC

“De fet, és una novel·la sobre l'acabament de la infantesa”, sintetitza la novel·lista
“Als onze anys també pots viure sentiments com l'amor i l'odi, fins i tot el desig”, afirma Guasch

La Júlia, la pro­ta­go­nista d'Olor de clor sota la roba, és “filla única, callada i obser­va­dora”. No sabem si Maria Guasch és filla única; obser­va­dora, segur que ho és, lle­gint com narra; callada no ho sem­bla, perquè, per pre­sen­tar la seva obra, impro­visa un dis­curs fluid i argu­men­tat.

Nas­cuda a Begues el 1983, Maria Guasch va debu­tar el 2013 amb la novel·la La neu fosa (El Toll), que va començar a escriure com un guió de pel·lícula. Lli­cen­ci­ada en comu­ni­cació audi­o­vi­sual, Guasch docu­menta i escriu guions per a audi­o­vi­su­als de museus i expo­si­ci­ons.

Pre­senta a La Magrana-RBA la novel·la breu Olor de clor sota la roba, en què, segons l'edi­tor Jordi Rou­rera, “fa una evo­cació magnífica d'un estiu d'infan­tesa i trans­met molt bé la per­cepció del món d'una cri­a­tura. L'obra està escrita com en veu baixa, sense estridències; feta de mate­ri­als lleu­gers, però alhora és densa, amb un llen­guatge gens afec­tat”.

Olor de clor sota la roba narra les vivències d'un estiu en una loca­li­tat com ara Begues, tot des de la per­cepció de la Júlia, “que sem­pre busca la com­pa­nyia de la Sílvia, la seva cosina ado­les­cent, i del David, un esti­ue­jant de catorze anys que s'està amb la família a casa de la Sílvia. Però la seva cosina i el David tenen un món propi, i la Júlia no sem­pre hi pot entrar”, explica Guasch.

La seva pri­mera intenció era “escriure una novel·la més aviat fosca amb dues parts. En la pri­mera des­cri­via un estiu plàcid en què té lloc un fet sòrdid i en la segona com ho recorda una noia pas­sats uns anys. Però, per saber què havia pas­sat, vaig voler saber com eren els per­so­nat­ges, crear-los, tot i que després no formés part de l'obra, i men­tre anava escri­vint se'm va girar la història”, con­fessa.

Ales­ho­res van can­viar les inten­ci­ons: “Em vaig pro­po­sar fer interes­sants per al lec­tor les peti­tes coses que pas­sen a aquesta nena; als onze anys també pots viure sen­ti­ments com l'amor, l'odi i fins i tot el desig. La infan­tesa és molt impor­tant, és una època intensa. De fet, és una novel·la sobre l'aca­ba­ment de la infan­tesa. A la Júlia no li passa res de ter­ri­ble, però no viu en abso­lut en un paradís”, afe­geix.

Alguns per­so­nat­ges són pecu­li­ars. “No volia que fos una novel·la entra­nya­ble, per això els per­so­nat­ges secun­da­ris són rarets. I, tot i que no volia retra­tar una època perquè no és una obra gene­ra­ci­o­nal, sí que hi ha de fons l'esce­nari dels pri­mers noranta i el seu llet­gisme, en què les nenes volien ser Mama Chicho, a la platja hi havia xerin­gues, el joves feien la ruta del baka­lao...”, comenta l'autora.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia