La gent del foc reivindica a Barcelona mantenir les festes sense restriccions
Una manifestació amb el lema «Farem les festes amb foc, peti qui peti» censura la regulació proposada
La directiva europea no s'adapta a la realitat de les festes amb foc de Catalunya. Nacho Darrau, president de la Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona, en posa dos exemples: «Les places i carrers fan impossible que hi hagi 15 metres de distància entre els diables i el públic» en els correfocs tradicionals, com requereix la directiva, la qual impedeix també que els menors de 12 anys hi participin. Per tal que aquestes restriccions no desnaturalitzin ni facin impossible la continuïtat d'aquestes tradicions populars, la gent del foc es manifestava ahir a la tarda des de la plaça d'Urquinaona fins a la plaça de Sant Jaume per donar suport a les al·legacions al decret estatal consensuades entre les entitats i la Generalitat. Amb crides iròniques i reivindicatives com ara «d'euroburòcrates incompetents, n'hi ha més que un foc no en cremaria», o també «el foc també és cultura», els manifestants van avançar fent una saragatada de tambors, crits i xiulets fins desembocar a la plaça de Sant Jaume, on els representants de la Generalitat, l'Ajuntament i les colles organitzadores van voler mostrar el front comú en defensa de la festa. «Amics del foc, benvinguts a Barcelona», va proclamar l'alcalde, qui va reclamar a les administracions espanyola i europea «el respecte a la cultura del foc dins de les nostres celebracions». Ramon Fontdevila, director de l'organisme de cultura popular de la Generalitat, es va comprometre a continuar defensant davant dels alts càrrecs d'Indústria les al·legacions acordades.
El ministeri espanyol ha de valorar les al·legacions a partir de dilluns per enllestir de manera definitiva l'esborrany del projecte de decret i que el consell de ministres el pugui aprovar el mes d'octubre. El músic Pep Sala va llegir el manifest en què es recorda que el foc és, de fa segles, un element essencial del teatre popular de carrer i dels seguicis festius. La concentració va acabar amb la recitació d'uns ineludibles versots dels balls parlats de diables: «Diable sóc d'aquest ball!/ Diable sempre seré!/ I la directiva del foc,/ pels collons em passaré!».
