Radiografia de la Mallorca emprenyada

“En Miquel Riera és una espècie de Robin Hood que roba els rics per donar-ho als pobres.” Així defineix Joan Miquel Oliver, compositor, lletrista i guitarrista, el seu amic i heroi personal que ha revolucionat el món de l'escalada ran de mar batejada amb el nom de psicobloc. Tant admira l'inspirador musical dels Antònia Font a Miquel Riera que es va plantejar fer-li una biografia personal. El seu intent no va fructificar per la complexitat de plasmar una història tan extensa, planera i rica, en un tractat més o menys erudit que podia desdibuixar la seva figura. I es va limitar a viure i conviure tres mesos amb ell, la seva família i els seus amics.

El resultat de l'intent ha eixit positivament. No n'ha sortit un retrat sinó un esbós humaníssim d'un home sense atributs excepcionals però que desprèn una activitat frenètica que destil·la una aureola de voluntat de treball, saviesa popular i compromís social que s'escampa arreu de l'illa. Un mallorquí d'una cinquantena d'anys, hippy de jove, torturat a la mili en una companyia d'operacions especials, professor d'escalada i activista de dia i de nit: el trobareu en tota mena d'activitats que sorgeixen en defensa de la cultura i la societat illenca.

El psicobloc és una pràctica d'escalada sense corda sobre el mar en cingleres marítimes i sostres de coves d'entre 10 i 20 metres d'alçada. És un esport difícil que té l'avantatge que si tens un contratemps caus al mar. En Miquel Riera, que ha descobert, definit i mostrat les principals vies mallorquines per practicar l'esport, el considera fonamental pels riscos i les emocions que comporta.

El dietari de tres mesos de convivència del cantant amb l'escalador permet a Joan Miquel Oliver mostrar al món la “part més digna de Mallorca”, la que es coneix poc però que lluita contra tots els elements poderosos que volen destruir la seva identitat.

Durant la convivència no falten les concentracions contra la política castellanitzadora de Bauzá, el suport del moviment educatiu a favor del català i tota mena d'activitats ecologistes que es fan a Mallorca i de les quals ningú no en parla.

Un cant a una vida més humana. Un retrat d'una societat que viu a les catacumbes en un imperi econòmic creat sobre l'opulència nascuda de la mediocritat i fanfarroneria i que es va venent l'ànima de Mallorca a l'estupidesa i la immoralitat més degradada.

I el que és més important: tot explicat en un llenguatge viu, que barreja la tradició oral i escrita mallorquina amb els modismes més aclaridors i punyents. L'essència dels parlars i l'argot dels protagonistes coincideix plenament amb les sensacions que desprèn el relat.

Una punyent descripció del sentiment d'una societat emprenyada que no vol perdre la identitat.