Rascador?

Aquesta setmana, com la major part de setmanes de la meva vida, he descobert una paraula nova. Rascador. Un mot transparent que el DIEC defineix en primera instància amb un genèric “instrument per a rascar” i després en detalla un munt d'usos més específics en àmbits com el dels picapedrers, els llauners o els escura-xemeneies. Dilluns a Artés, al Bages, vaig descobrir que els artesencs la fan servir per designar l'estri de fer punta al llapis. El que jo sempre n'he dit maquineta, en un prodigi d'imprecisió. Aquest estri humil, tan present a les escoles encara ara en plena era digital, rep noms ben diversos. A banda de rascador, en els últims cinc anys d'exercici dialectològic al Divendres de TV3, n'he pogut documentar quatre més. A Súria en deien trencapunxes, un terme amb ressons de Cavall Fort que augura un mal final per a la pobra mina del llapis. A l'Escala, i en d'altres indrets de l'Empordà, del llapis en diuen llàpits i de la maquineta l'escurça. És lògic, perquè resulta obvi que n'escurça la longitud. Finalment, a Solivella, la pàtria del parlar xipella, em van parlar amb cara de trapella del trempador i a Roda de Ter, la pàtria de Martí i Pol i Emili Teixidor, del trempa o trempallapis. Cal ser lingüísticament ben trempat per saber que, a banda de tenir una erecció, trempar en català pot voler dir a) endurir l'acer, b) afinar un instrument, c) amanir (sobretot a Mallorca) i d) tallar una ploma de manera que serveixi per a escriure. Trempador o trempallapis, doncs, s'acullen a aquesta darrera accepció. Com en dieu, de la maquineta? Feu-m'ho saber a [email protected]