lectures del futur
jaume vidal
Quin és el món que ens espera?
Futur apocalíptic o un món feliç gràcies a la tecnologia. Una incògnita per resoldre. La ficció ens presenta alternatives
Les màquines, quan pensen, no sempre tenen bones intencions
P
Potser la teoria de Darwin té continuïtat en els robots i la creació d'androides intel·ligents i amb sentiments serà una part més de l'evolució de les espècies
L
La màquina serà en un futur l'alternativa a moltes de les qüestions existencials que sempre han dominat els temors de la humanitat
Yuval Noah Harari ens planteja en el seu llibre Sapiens... la possibilitat que la ciència sigui el paràmetre definitiu que marqui el destí de l'home. El homes i les dones podrem viure gairebé infinitament i les màquines faran la feina bruta. Aquesta tesi no és nova, ha estat recollida per bona part de la literatura i cinema de ciència-ficció, però no sempre de manera coincident. En alguns casos les màquines prenen el poder sobre l'home gràcies que la raça humana ha creat enginys amb capacitat pròpia per pensar. I les màquines quan pensen no sempre tenen bones intencions. Aquest és el cas de la franquícia Terminator, els replicants rebels de Blade Runner, el computador HAL que es rebel·lava contra els s tripulants de la nau de 2001: una odissea de l'espai i fins i tot podríem incloure en aquesta visió apocalíptica El planeta dels simis: un mal ús de la ciència acaba fent que les persones quedin sota el domini dels micos. En alguns casos la ciència arriba prou lluny per crear individus genèticament perfectes com al film Gattaca, que s'apropa a les idees del pensador Yuval Noah Harari que, potser per sort de la humanitat, vaticina un futur més semblant a la sèrie de dibuixos animats The Jetsons (Els supersònics), que plantejaven una vida molt més fàcil gràcies a l'ajut de la robòtica. Perquè un dels principis del decàleg de bones pràctiques d'un robot que va instaurar Isaac Asimov a Jo, robot diu que el robot mai no pot fer mal a un humà. Això és el que agradaria a Yuval Noah Harari i el futur pot ser de núvols de sucre, si més no pel que fa a la relació amb els robots, com ja se'ns va vaticinar en pel·lícules com ara L'home bicentenari, on Robin Williams feia de robot entranyable.
la fuga de logan
A mitjans dels anys setanta, quan es va rodar La fuga de Logan, planaven dos temes: el control de la natalitat i la puixança dels ordinadors capaços de fer complexes operacions. En un futur, un superordinador controla una societat en què tothom en néixer ja té el seu destí marcat. Viurà una vida feliç fins als 21 anys. Després, la mort. Logan es rebel·la per anar a un dels indrets on envellir està permès. La pel·lícula recull la polèmica de si és millor un vida breu, però deslliurada de malalties i carències, o una vida llarga, lligada al dolor i el patiment. Yuval Noah Harari planteja la síntesi en positiu. Llarga i plena de salut.
Gattaca
Hem arribat a la perfecció total. La humanitat està sotmesa a un control genètic exhaustiu que fa de cada persona un ésser perfecte. La majoria de persones neixen per fecundació in vitro que garanteix la puresa dels gens. Però encara queden individus nascuts de forma natural que intenten escapolir-se dels rígids controls genètics per assolir objectius només reservats a les persones perfectes. Bona interpretació de Jude Law que fa creïble l'obra.
A.I
A.I. Intel·ligència artificial té un final que descoratja i que fa pensar que l'alternativa a la continuïtat de la humanitat serà una creació seva. Potser la teoria de Darwin té continuïtat en els robots i la creació d'androides intel·ligents i amb sentiments serà una part més de l'evolució de les espècies. Només que perquè això sigui així el planeta continuï i no es transformi en el terrible paratge que es planteja en el film d'animació Wall-e.
Desafío total
Tot i que la vida a Mart no és el paradís, a Desafío total es promet l'idil·li amb l'existència: la implantació d'uns records que fan que una vida grisa esdevingui intensa i apassionant. El problema es planteja quan els records, de tan reals, confonen la vida dels que han rebut l'implantació. Un dels grans títols de la ciència-ficció contemporània i també dels millors films d'Arnold Schwarzenegger, tret del cicle de Terminator, en què les màquines es rebel·len contra la humanitat.
Eva
Eva, la primera pel·lícula de ciència-ficció catalana, plantejava un tema molt tractat al cinema, però ho va fer amb una estètica i sensibilitat especial. Un cop més els temes d'afecte planen en aquesta cinta en què es planteja l'alternativa de la màquina com a objecte de l'afecte. La màquina serà en un futur l'alternativa a moltes de les qüestions existencials que sempre han dominat els temors de la humanitat. Segur que, si no l'ha vist, la pel·lícula seria del gust de Yuval Noah Harari.
El dormilega
Woody Allen es desperta en un món que no és el seu. Ha estat hivernat més de 200 anys. Una de les coses que troba és com han canviat les relacions sexuals: l'orgasmatró és un aparell que substitueix el plaer del sexe natural. Però aquest avenç, que és un retrocés, no treu que els problemes greus continuïn. Allen es troba amb una dictadura el líder de la qual pateix un atemptat del qual només es salva el nas, que continua governant el món en espera d'una recomposició genètica.
Blade Runner
La pel·lícula que ho va canviar tot. Basada en la novel·la Els androides somien xais elèctrics?, de Philip K. Dick, planteja no només la capacitat de créixer intel·ligentment, sinó també emocionalment. De fet, entre altres lectures la pel·lícula planteja el tema noi coneix noia, però amb l'ingredient afegit que la noia pot ser cibernètica, una replicant. Passarà el nostre futur afectiu per enamorar-nos d'una màquina? Si és així sí que finalment podríem trobar la parella perfecta.
