Tots els colors de la vida

“Els genis són una aberració de la natura.” Així defineix la filla d'un pintor d'èxit el seu pare davant la seva despulla al tanatori. Un alumne del finat, que és al costat i que admirava la saviesa de l'artista, no hi està d'acord i defensa els dots que tenia i que li havia transmès tan bé. La història és transforma en un diàleg incisiu, dur i directe, ben articulat, amb personatges prou caracteritzats i amb petites pauses narratives per canviar d'escenari.

La frase i la trama exposades són en el conte Un barret per al mort, que inicia les nou narracions que aplega el llibre Tot el que et vull dir. Unes històries ben diferenciades, sense cap mena de lligam entre elles, que mostren múltiples colors de la vida des de diferents angles, amb protagonistes de pes, i que són retratats pel que diuen. Es tracta de persones de carrer, però amb un esperit capaç de portar al límit els sentiments, l'amor i el desamor, la generositat i l'odi, la brutalitat psicològica i la física, el sexe ferotge i la sensualitat més fina.

El diàleg, amb un to i una articulació gairebé teatrals, és la tècnica narrativa de gairebé tots els contes, que tant poden explicar el sentimental comiat d'un pare moribund amb un fill que l'havia odiat, com la nefasta atzagaiada d'un company de feina a una dona que acaba de perdre la seva filla. Les difícils relacions sentimentals, especialment les de parella, i de pares i fills, poden arribar a situacions límit i violentes.

Un llibre de contes que mostra que la narrativa curta continua gaudint de bona salut i que amplia el bagatge narratiu d'Emili Bayo, un autor lleidatà que va debutar el 1997 amb Traïdors i covards, i que ja porta al sarró quatre novel·les més i un llibre de contes, a més de tres premis literaris, entre els quals, el Ciutat de Palma de novel·la.