Opinió

des del jardí

vicenç pagès jordà

Maquiavel era japonès

El cinema ens ha acos­tu­mat a asso­ciar les arts mar­ci­als japo­ne­ses amb una ele­vada efec­ti­vi­tat tècnica, que hi és, però que no es pot des­vin­cu­lar de la creença en una enti­tat col·lec­tiva vin­cu­lada en última instància a l'empe­ra­dor. En podem dir patri­o­tisme o religió, fana­tisme o monar­quisme, però si el samu­rai és capaç de donar la vida és perquè no té un sen­tit per ella mateixa, sinó que se sub­or­dina al senyor (samu­rai sig­ni­fica ser­vi­dor). Les càrre­gues al camp de bata­lla pres­cin­dei­xen de l'ins­tint de super­vivència per la mateixa raó, ja que ban­zai és l'abre­vi­a­tura de “llarga vida a l'empe­ra­dor”.

Poques novel·les mos­tren la supe­di­tació dels interes­sos par­ti­cu­lars al clan i la família real i el clan com Furinka­zan, de Yasushi Inoue (Hokkaido, 1907 – Tòquio, 1991), recent­ment traduïda per Sex­to­piso amb el títol La epo­peya del clan Takeda. El títol, Furinka­zan, prové d'una frase de Sunzi: “Sigues ràpid com el vent, silenciós com el bosc, ferotge com el foc, serè com la mun­ta­nya.” Aquesta màxima es podria apli­car al pro­ta­go­nista del lli­bre, Yama­moto Kan­suke, capaç de tot per aju­dar l'empe­ra­dor: assetja cas­tells, evita bata­lles, orga­nitza casa­ments, emprèn atacs pre­ven­tius i reti­ra­des tàcti­ques, firma paus, mata sense con­tem­pla­ci­ons, men­teix a qui sigui –fins i tot a l'empe­ra­dor si es tracta d'afer­mar el poder de l'imperi– i sacri­fica tot­hom, inclo­ent-s'hi ell mateix, en bene­fici del clan. La seva eficàcia es basa tant en la intuïció i la manca d'escrúpols com en el des­in­terès per­so­nal.

L'edició de Sex­to­piso, en bella tra­ducció de Gus­tavo Pita Céspe­des, és gene­rosa en mapes, notes i arbres genealògics que per­me­ten immer­gir-se en el Japó del segle XVI. El lli­bre es pot enten­dre com un manual d'ús del poder que posa en acció un Maquia­vel japonès que va ser con­tem­po­rani del flo­rentí. En ter­mes occi­den­tals, Furinka­zan ens pot recor­dar la Ilíada, però en ter­mes ori­en­tals el que fa Yama­moto Kan­suke és dur a la pràctica els con­sells de Sunzi a L'art de la guerra, uns con­sells que és lícit apli­car a altres esfe­res vitals: “Cone­gueu l'ene­mic i cone­gueu-vos a vosal­tres matei­xos, i en cent bata­lles no cor­re­reu cap perill. Si us conei­xeu a vosal­tres matei­xos, però no conei­xeu l'ene­mic, per cada victòria pati­reu una der­rota. Si no conei­xeu ni l'ene­mic ni a vosal­tres matei­xos, cor­re­reu perill en cada bata­lla.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia