“Els joves lliguen la sardana amb la gent gran”

No hem fet res d'extraordinari per les circumstàncies en què ens trobem. Vam fer l'aplec de la sardana [tercer diumenge de juny]: van venir els grallers i els geganters d'Anglès, amb els gegants Miquel i Remei.

Cada vegada hi ha menys temps i a la junta som pocs, els que tenim disponibilitat. Fem crides perquè vingui gent a col·laborar. El que hauríem de fer és renovar [la junta]. Toca que entri gent amb il·lusió. No és que no en tinguem, però no és la mateixa del principi. De socis, en tenim uns tres-cents, que paguen una quota de setze euros a l'any.

La gent ha anat canviant. Fem l'aplec i audicions de sardanes al juliol. Aquest any, ho hem fet tres divendres al vespre a la plaça Catalunya. Fem les que podem per dificultats econòmiques. Vam deixar de fer concursos de sardanes perquè la mainada té altres activitats a fer, i costava trobar el moment perquè en fessin. També se n'ha fet als col·legis, i ho promovia la Diputació de Girona fa uns anys.

Als principis, sí que hi era i anava a concursos.

Sí, els costa. N'hi ha que en saben perquè n'han ballat. Però ells lliguen sardanes amb gent gran. No és l'ambient que agrada als joves. Sí que es veu gent jove en concursos. Però un grup de gent hauria de facilitar que les activitats sardanistes formessin part d'uns actes o d'un ambient [d'oci]. És això, el que convindria a Anglès. Hem de trobar relleu a la junta.

A partir de quatre anys, ja s'hi podria anar. La sardana és una cosa de fa molt temps. Qualsevol que en sàpiga una mica, s'hi pot enganxar. La sardana ens caracteritza, igual que la cobla.

El que caldria, des del meu modest punt de vista, és que altes instàncies fessin servir sardanes en les seves activitats. S'ha demanat que la sardana sigui considerada dansa nacional de Catalunya, però encara no ho és. Ja sé que els castellers són molt més espectaculars, però també hi ha coses boniques a la sardana. Si, per exemple, en els mitjans sortís un resum a la setmana, que és veiessin, també aconseguirem enganxar més gent.