El Mume reprèn l'humanisme de Josep Narro

El Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera inaugura demà (13 h) una exposició excepcional que treu a la llum, per primera vegada, prop d'un centenar de dibuixos que l'il·lustrador català Josep Narro i Celorrio (Barcelona, 1902-Guadalajara, Mèxic, 1994) va fer durant el seu confinament a diversos camps de concentració al final de la Guerra Civil. El conjunt d'aquesta obra, que pertany al fons del mateix Mume, és tan desconegut, que els tres fills de l'artista, vinguts expressament de Mèxic per a la inauguració, també el veuran demà per primer cop. El seu caràcter inèdit, però, no és l'únic valor d'aquests apunts d'urgència realitzats en condicions penoses, sinó també el fet que constitueixen un corpus gairebé insòlit dins l'especialíssim gènere de l'art concentracionari. Així, a diferència de l'habitual recurs a la imatge de la multitud i l'amuntegament i, per tant, a la despersonalització dels refugiats, Narro es resisteix a renunciar a la singularitat del patiment, sempre inaudit i únic per a cada ésser humà, de manera que converteix aquest treball de documentació de la vida als camps d'Argelers, els Haras de Perpinyà, el Barcarès i Agde, els llocs d'infàmia on va ser successivament transferit al llarg de tres anys, en un manifest ètic en què, a través d'un repertori de retrats, s'erigeix en el commovedor testimoni d'una humanitat inalienable. Més encara pel fet de dedicar una atenció prioritària a les víctimes infantils de la guerra, amb una sèrie de retrats de criatures que, alhora que denuncien la precarietat de vida als camps, s'erigeixen en una crida a l'acció humanitària urgent.

Josep Narro. Dibuixar la veritat nua dels camps del Rosselló (1939-1941), que es podrà visitar al Mume fins al 5 d'abril del 2015, ha estat comissariada per l'historiador Enric Forcada, que ha dedicat també monografies als artistes Manolo Valiente i Josep Subirats, i ha estat produïda pel mateix Mume i l'Ajuntament d'Elna, amb el suport del Consell General dels Pirineus Orientals, la Casa de la Generalitat a Perpinyà i la família López-Campà.

Serà també una bona ocasió per recuperar un dibuixant excel·lent i il·lustrador prolífic que a Catalunya va caure en l'oblit arran del seu exili, l'any 1952, quan va decidir establir-se definitivament a Mèxic. És un oblit del tot injust considerant que va ser un dels dibuixants amb més talent de la prodigiosa generació dels anys vint i trenta, quan va començar a publicar els seus acudits gràfics a L'Esquella de la Torratxa, i que de la seva taula de treball a Gràfiques Seix i Barral Germans, on havia entrat molt jove, el 1924, i després de la guerra, a l'editorial Juventud, sortirien algunes de les millors il·lustracions de llibres de l'època. Establert ja a Mèxic, rebria encara tres dels encàrrecs que li donarien més prestigi: la il·lustració del Quixot que Juventud va editar per commemorar el seu 35è aniversari, el 1958; la del Decameró de Boccaccio, i la de Les mil i una nits, totes dues encomanades el 1966 per Clásicos Nauta. A Catalunya, el poeta i traductor Feliu Formosa sempre ha reconegut els deutes amb aquest artista sensible, amic del seu pare, que quasi del tot sord l'acompanyava, quan tot just era un adolescent, a descobrir els museus de Barcelona, als anys quaranta.