Puntax?

A primers d'octubre vaig fer-me ressò d'un estri que tots associem a l'aprenentatge de l'escriptura, quan començàvem a perfilar les lletres de l'alfabet i emplenàvem els quaderns de cal·ligrafia. Amb llapis. I quan la punta començava a gastar-se, ens aixecàvem amb aquest estri a la mà i buscàvem la paperera que hi havia en un racó de l'aula. Allò que ara en diuen el racó de pensar. Jo d'aquell estri en deia maquineta (o maqui, sense sospitar qui eren els maquis). Però a finals de setembre, a Artés, vaig descobrir que en deien rascador. Com que em sonava haver sentit altres variants, vaig revisar els apunts d'altres viles visitades en els últims cinc anys d'exercici dialectològic al Divendres de TV3, i en vaig rescatar quatre més, tots formats amb una derivació verbal prou transparent: trencapunxes (Súria), escurça (l'Escala), trempador (Solivella) i trempa o trempallapis (Roda de Ter). Aquell article de fa dos mesos va servir per esmolar la memòria d'alguns lectors d'El Punt Avui, de manera que va seguir un cert degoteig de noves denominacions per a la meva maquineta. En destaco dues de similars i m'aturo en la tercera. Les dues consemblants són dir-ne el refila (Monistrol de Calders) o el refinador (Sant Just Desvern). Refilar, entre altres sentits més musicals, vol dir “fer acabar en punta” i refinar “fer més delicat, més subtil”. El dissemblant el vaig trobar a Amer. Púntac o púntacs, em van dir que en deien, però algú va precisar que era aquella U metàl·lica que duia una ganiveta entre les potes, com una A invertida. El nom li ve de la marca. Busquin a Google Imatges i veuran com era aquella maquineta més rudimentària.