Entre el 2% i el 25%
‘Rastres de sàndal', un film produït, escrit, dirigit, protagonitzat i fotografiat per dones, contrasta amb la desigualtat de sexes vigent encara en el sector del cinema
les contracta”
de néixer de la societat civil”, diu la productora de ‘Rastres
de sàndal'
“Per una vegada que tenia a les meves mans la possibilitat de contractar professionals, des de Pontas Films vam voler prioritzar les dones de la indústria audiovisual, atesa l'escassa presència femenina a l'hora de dirigir equips tècnics.” Ho explicava a El Punt Avui Anna Soler-Pont, productora i guionista de Rastres de sàndal, pel·lícula catalana estrenada aquest cap de setmana als cinemes. Una producció dirigida per Maria Ripoll, protagonitzada per Nandita Nas i Aina Clotet, i amb altres dones al capdavant de nombrosos apartats tècnics: Raquel Fernández Núñez (directora de fotografia), Eva Valiño (so), Anna Pujol Tauler (direcció d'art), Anna Güell i Shahnaz Vahanvaty (vestuari), Irene Blecua (muntatge)...
Anna Soler-Pont, que és també coautora amb Asha Miró del llibre en què es basa la pel·lícula, remarca: “Hi ha moltes dones llicenciades en la indústria audiovisual i treballant en la indústria, però no dirigint equips; em sorprèn que la gent em pregunti per què contracto tantes dones, quan es veu en els percentatges.” La productora ho argumenta amb xifres espectaculars de l'Institut Geena Davis, actriu nord-americana que fins i tot ha promogut estudis sobre el tema per a l'ONU: “Els percentatges són mínims, van del 2% de les que componen bandes sonores fins al 25% de les productores, que és potser el més alt, però només representa un quart de la producció mundial.”
Isona Passola, presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català (ACC), creu que “el cinema no és una excepció a la resta de professions, el que passa és que es necessiten actrius per explicar la vida”. Això equilibra una mica els percentatges. Tot i així, l'ACC té 103 dones acadèmiques de 374 membres, és a dir, un 27,5%.
Isona Passola també assenyala diferències per l'escala de la indústria: “A Hollywood, els grans papers i els grans salaris són masculins. Aquí potser no hi ha tanta diferència, però no crec que s'estigui subvertint aquest ordre: si el cinema tingués més poder i diners, estaríem com les altres indústries.”
Anna Soler-Pont no creu que s'hagin de buscar explicacions complexes: “No hi ha més dones senzillament perquè no se les contracta. La gent que té la contractació a les mans són els productors, que controlen el 75% de produccions arreu del món, i no es fixen en les dones professionals.”
Poques protagonistes
La desigualtat de gèneres no és només laboral, també afecta els continguts. “Com a societat ens hem de plantejar que només hi ha un 10% de pel·lícules amb protagonistes femenines –diu la productora–. El 90% de les pel·lícules que tenim a la cartellera, aquí i a tot el món, estan protagonitzades per homes. Quin referent tindran les nostres filles mentre vagin creixent? Tu vols ser qui veus, t'inspires en allò que tens al davant. Si no tenen referents femenins, a qui es voldran assemblar? A la Barbie? A la dona que només està allà per estar al costat d'un home?” Creu que “necessitem més Malèfiques, més Jocs de la fam, més Thelma i Louise més Mary Poppins, Lara Croft... Falten dones referents, en tots els gèneres.”
Aina Clotet, protagonista de Rastres de sàndal, indica sobre el tema que “la mateixa societat està interessada en històries que vagin més enllà de la dona objecte, o com a simple secundària de l'home”. Més que un cinema de dones o d'homes, creu que hi ha “mirades”. “Hi ha grans cineastes homes que fan grans personatges de dones. Potser els cineastes més internacionals que tenim en aquest país i a l'Estat espanyol en són exemples.” L'actriu creu que el que ha fet en aquesta pel·lícula Anna Soler-Pont és una denúncia. “És dir: mireu, nois, hi ha molta desigualtat al món, en la indústria cinematogràfica també, i ja n'hi ha prou.”
Canvis lents
La solució segurament encara és molt lluny. Isona Passola recorda que, segons un estudi de la Unió Europea, trigarem 40 anys a igualar els percentatges de gènere en el món laboral i 70 anys a igualar els salaris. Anna Soler-Pont no creu en solucions màgiques: “Els homes estan dirigint la indústria i el món; però amb esforç, aportant petits grans de sorra com aquesta pel·lícula, sense oblidar que volem entretenir, les coses canviaran.” Creu que calen polítiques a favor de la igualtat de la dona, però la solució “ha de néixer de la societat civil”. “Totes les polítiques funcionen quan la societat s'ho creu.”
