cultura

Els pares de l'animació per a adults

L'ani­mació havia estat, fins a la sèrie The Simp­sons, un gènere tra­di­ci­o­nal­ment des­ti­nat a l'audiència infan­til. Així es pen­sava en la tele dels anys vui­tanta. Però, amb l'èxit de la sèrie de Matt Gro­e­ning, es va can­viar la per­cepció. Bas­ti­des en clau d'humor, la indústria de l'ani­mació nord-ame­ri­cana va veure futur entre el públic adult. Al llarg dels noranta, hi va haver un boom simi­lar al de les sèries actu­als, amb títols com ara South Park (1997) –l'aposta més estri­pada i gam­berra de tots els que es poden con­si­de­rar fills direc­tes de la família Simp­son– i amb les sèries cre­a­des per Seth Mac­Far­lane: Family guy, que a l'Estat espa­nyol s'ha traduït com Padre de fami­lia, i Ame­ri­can dad. La tele­visió en obert a l'Estat ha emès aques­tes pro­duc­ci­ons en canals com Antena 3 i La Sexta. Seth Mac­Far­lane, l'alumne més avan­tat­jat de l'escola Simp­son, ha reco­ne­gut en més d'una ocasió que la indústria de l'ani­mació és deu­tora de The Simp­sons, i no només en ter­mes d'hàbits de con­sum d'ani­mació en horari de màxima audiència. “Bàsica­ment, han inven­tat la roda en aquest camp.” Com a home­natge al lle­gat, hi ha hagut diver­sos epi­so­dis que hi han fet referència, com ara quan la família Grif­fin (de Padre de fami­lia) va visi­tar Spring­fi­eld i l'epi­sodi de South Park titu­lat Simp­sons alre­ady did it (‘Els Simp­son ja ho han fet'). A Cata­lu­nya, la indústria de l'ani­mació també ha bus­cat els seus Simp­son cata­lans. El 2013, TV3 va estre­nar Fami­lia.cat, ideat per Vicent Arlan­dis, amb una estètica que recor­dava King of the hill (1997-2010), també filla simp­so­ni­ana. La sèrie d'ani­mació cata­lana per a adults amb més influència, però, ha estat Arròs covat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.