Josep Valls, la curiositat i el viatge

Diu Josep M. Palà que Llibre de marques, de Josep Valls, és “el paradigma de com cal contemplar la realitat perquè, a posteriori, en sortim més enriquits”, és a dir, perquè no passem per la vida sense adonar-nos i sense ser conscients de les realitats més òbvies, que sovint són també les més importants, com els dos peixos joves del cèlebre discurs de David Foster Wallace, a la cerimònia de graduació del Kenyon College: quan un peix vell es creua amb ells i els pregunta “com està l'aigua?”, els dos peixos joves continuen nadant i finalment un li pregunta a l'altre, ben intrigat: “Què diantre és l'aigua?”.

Aquesta va ser una de les moltes cites que Palà –professor de filosofia i exseminarista com Valls, a qui va conèixer, i de qui es va fer molt amic, arran de l'interès que li va suscitar un dels seus llibres, La ciutat del lliri roig, i la intuïció que tenien sensibilitats properes– va introduir ahir en el seu ben articulat text de presentació de Llibre de marques (Curbet Edicions) a la Fundació Valvi de Girona: un text diferent del que va escriure per prologar aquest volum de 400 pàgines que inclou una quarantena de textos curts escrits per Valls sobre els seus viatges, però també sobre tot allò que, segons l'autor, “m'intriga, m'agrada i, en definitiva, em fa viure”. I això inclou la gastronomia, la literatura, la religió, la política –“només per parlar d'Aristòtil i Plató”, aclareix–, la música, l'art i els “grans amics”, que han estat imprescindibles en els seus viatges i en la seva vida, alguns dels quals l'acompanyaven ahir, com ara el pintor Lluís Roura i el fotògraf Miquel Ruiz. Com va constatar Palà, Valls viatja i es mou per la vida amb “els ulls ben oberts” i una curiositat que combina amb una memòria notable i el bon costum de guardar en una caixa els bitllets d'avió, les factures i algunes cartes de restaurants, les entrades dels museus i altra paperassa aparentment prosaica però que li ajuda a situar bé els records i a enriquir-los amb un fabulós anecdotari. Ahir en va posar un bon exemple: la seva conversa amb un comerciant jueu de Qumran, a qui volia comprar una bíblia que inclogués el nou testament, per obrir així una civilitzada batalla dialèctica sobre els avantatges del text cristià, segons Valls –el pa de cada dia que et promet el parenostre, millor que el fruit de l'esforç de la condemna a Adam i Eva–, que el jueu va replicar amb una burla argumentada sobre la proliferació de relíquies impossibles a les esglésies cristianes. Aquestes són les coses que han marcat Josep Valls, filòsof, humanista i viatger conscient, segons Palà. “El llibre és la projecció fidel del seu tarannà”, va concloure sobre el seu amic.