cultura

Mirador

Pare Taxonera, monjo i arxiver

Poques coses el desestabilitzaven, tret dels atacs al nostre país, que volia que fos lliure i sobirà

Dels 29 anys que té l'Asso­ci­ació d'Arxi­vers-Ges­tors de Docu­ments de Cata­lu­nya (AAC), el pare Marc ha estat mem­bre de la seva junta direc­tiva un total de 28. Aquesta cir­cumstància ja evi­den­cia que ens tro­bem davant d'una per­so­na­li­tat extre­ma­ment sin­gu­lar. I el pare Marc n'era molt, de sin­gu­lar.

Estic con­vençut que mol­tes altres per­so­nes en des­ta­ca­ran la vàlua com a impul­sor de múlti­ples ini­ci­a­ti­ves polítiques, soci­als i cul­tu­rals. Ben segur que es par­larà de la seva capa­ci­tat de diàleg, el seu pro­nun­ci­a­ment en favor dels drets humans en èpoques en què aquest com­promís com­por­tava un risc evi­dent o la seva impli­cació en enti­tats com ara el Cen­tre d'Estu­dis Cata­lans de la Sor­bona, el Cen­tre Unesco de Cata­lu­nya o la Fun­dació Congrés de Cul­tura Cata­lana.

El meu record, però, es vol cen­trar en la seva relació amb l'Asso­ci­ació d'Arxi­vers. Quan va col·labo­rar a fun­dar-la, ja era un home que s'acos­tava a la setan­tena, i el seu posat impo­sava: alt, ele­gant, edu­cat, afa­ble i con­ver­sa­dor posseïdor d'una memòria pro­di­gi­osa. Moure's per Bar­ce­lona al seu cos­tat es con­ver­tia en una lliçó d'història con­tem­porània. Ho recor­dava tot i es recor­dava de tot­hom. La seva presència en la junta de l'asso­ci­ació va ser impres­cin­di­ble: ell ens donava cre­di­bi­li­tat. Veure'l arri­bar a la seu del car­rer Roca­fort amb una pun­tu­a­li­tat britànica, escol­tar els seus afi­nats i intel·ligents comen­ta­ris tant sobre l'actu­a­li­tat més recent com els refe­rits a les seves experiències pas­sa­des, sen­tir-lo inter­ve­nir per recor­dar-nos sovint aspec­tes regla­men­ta­ris que nosal­tres oblidàvem, va ser un veri­ta­ble plaer.

Mai una paraula fora de to. Mai un comen­tari ina­de­quat. Poques coses el deses­ta­bi­lit­za­ven, tret dels atacs al nos­tre país, que volia, des de sem­pre, que fos lliure i sobirà. No són parau­les de com­promís dir que sense ell, sense la seva inqüesti­o­na­ble auto­ri­tat moral, l'Asso­ci­ació d'Arxi­vers de Cata­lu­nya no tin­dria el reco­nei­xe­ment de què gau­deix avui.

Gràcies, pare Marc.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.