Duel d'actors en un paisatge èpic

És evident que una pel·lícula com El séptimo hijo neix amb la clara voluntat d'aprofitar-se de l'èxit generat per El hobbit –amb la qual ha volgut competir en alguns països– i pel rebombori d'una sèrie com Juego de tronos. El punt de partida és el primer volum d'una saga fantàstica –The Wardstone Chronicles, de Joseph Delaney– que vol explorar els límits de l'anomenada heroic fantasy. El més estrany d'El séptimo hijo radica sobretot en el seu càsting. En el centre de la seva trama podem trobar-hi la lluita que duen a terme el personatge de Mister Gregory, un ésser diabòlic, que va segrestar la bruixa Mother Malkin, que després d'escapar-se decideix dur a terme la venjança. Els dos personatges estan interpretats per dos actors veterans com són Jeff Bridges, que deixa el seu posat de cowboy de Valor de ley per trobar-se en una altra dimensió, i Julianne Moore, que una vegada més demostra que és tan versàtil que pot fer amb gràcia els papers més increïbles que li hagin adjudicat. El duel entre aquests dos vells actors contrasta amb la història iniciàtica del jove protagonista Tom Ward, fill del setè fill del setè fill, que intenta sobreviure en un món dominat per la bruixeria i les lluites pel poder. La pel·lícula representa el reciclatge de Sergei Bodrov, un cineasta que va donar-se a conèixer amb El prisionero de las montañas, una pel·lícula sobre el conflicte a Txetxènia, i que ara sembla voler-se reciclar en un altre model de cinema molt més grandiloqüent. Més enllà del joc que pot donar la presència de Jeff Bridges i Julianne Moore, la pel·lícula cau en la saturació de formes, efectes especials, batalles i altres característiques del gènere. Bodrov realitza una obra impersonal sense dimensió èpica.