El lampista que va enderrocar el comunisme

L'any 1981, Andrzej Wajda va guanyar la Palma d'Or del festival de Canes amb El hombre de hierro, una pel·lícula sobre les vagues a les drassanes de Gdansk que varen marcar el naixement de Solidarnosc i el lideratge de Lech Walesa. La pel·lícula era una ficció inspirada en fets reals que volia recollir el camí de posada en crisi del poder comunista. Lech Walesa hi feia una petita aparició com a actor. Uns anys després, als 87 anys, Andrezj Wajda ha decidit tornar a aquests fets per tal de fer una mena de revisió històrica al voltant del procés que va convertir Polònia en un país democràtic i en el primer país que va decidir desafiar el poder del gegant comunista. Wajda ho fa a partir d'una hagiografia de Lech Walesa, pensada per rehabilitar la seva figura, després que el vell líder de Solidarnosc fracassés en el seu intent de tornar a ser una figura política.

Walesa neix com una pel·lícula formalment molt vella. Hi ha un joc constant entre els moments històrics dels quals es conserven imatges documentals i els fets de ficció. La barreja no acaba d'encaixar perquè tot el treball de disseny de producció és molt pobre i molt ortopèdic. Wajda sorgeix com un cineasta d'un altre temps que vol donar vitalitat a una obra a partir d'una posada en escena molt rígida i poc inspirada. El més interessant de la pel·lícula es troba en el sentit del ritme. Wajda es proposa fer un recorregut al llarg de 20 anys. Des de quan l'any 1970 van tenir lloc les primeres vagues contra el poder comunista que van ser durament reprimides, fins al moment de la caiguda del mur de Berlín. Entre aquests moments ocupen un lloc central les vagues de 1980, l'empresonament de Walesa i la seva difícil relació familiar com a activista polític i pare de vuit fills.