Opinió

feminitats

ada castells

En espera de Houellebecq

Un dels efectes col·laterals de l'atemptat contra els treballadors de Charlie Hebdo, ha estat la fugida de París de Michel Houellebecq i la seva renúncia a continuar promocionant la seva última novel·la, encara no traduïda, Soumission. No és estrany. Amb la seva clarividència provocadora habitual, l'escriptor francès narra en el context d'una França governada per un partit musulmà moderat l'any 2022. Houellebecq era el protagonista de l'últim número del rotatiu i un dels seus amics és una de les víctimes mortals del tiroteig a la redacció. La novel·la no necessita cap promoció. Ja tothom la vol, però és una llàstima que Houellebecq no n'acompanyi la sortida amb les seves aparicions públiques que sempre són no només un pou de titulars més o menys discutits, sinó una ocasió per donar tribuna a un home que va més enllà de la correcció política imperant per retratar les xacres de la nostra societat.

Diuen que Houellebecq té tanta mala llet perquè la seva mama no l'estimava. Malauradament les coses són molt més complexes que les explicacions pseudofreudianes que vulguem destacar, però no cal no haver rebut amor matern per supurar mala llet. N'anem sobrats, de motius, i encara que els vulguem edulcorar, de tant en tant ens esclaten a la cara. Per això és recomanable llegir aquest novel·lista que no té pèls a la llengua. En espera de la traducció de Soumission, sempre podem recórrer a Ampliació del camp de batalla, amb què fa un any Anagrama va iniciar la seva aposta en català. Indiferents, segur que no us deixa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.