Quan el poder duu mitra eclesiàstica

Ja ho va fer amb els banquers, els quals va retratar com voltors, i ara ho fa amb la imatge del Papa de Roma. Uns i altres desprenen en el seu rostre la imatge, desproporcionada, del poder. L'artista Jordi Abelló (Reus, 1970) ha volgut abordar en el seu nou projecte artístic, Pope, la figura i la simbologia del pontífex, “i visualitzar què s'hi amaga al darrere”: “Fascinat per la posada en escena i el poder que se li atorga, la vestimenta, el blanc immaculat de la roba... El fet d'esdevenir el portador de la veritat, de ser superior, d'estar per sobre de tots, de connectar amb el més enllà”, han estat motius d'anàlisi per explicar què hi ha al darrere, segons l'artista. Pope no és un treball minúscul: està integrat per 1.700 obres de diferents disciplines artístiques, tècniques i formats (projeccions audiovisuals, fotografies, pintures, dibuixos i llibres d'artista) que ha anat creat al llarg de tot el darrer any. Una mostra del treball es va exposar durant les festes de Nadal al centre d'art Cal Massó de Reus, però la voluntat de l'artista és que el treball es pugui veure “on line i per sempre”; per això ha penjat una selecció de 600 obres al web http://popejordiabello.tumblr.com.

Tot plegat neix de la “curiositat” que l'artista va sentir quan, de jove, va veure el Papa Joan Pau II al Camp Nou de Barcelona: “Aquella imatge se'm va quedar gravada a la retina i ara ha esdevingut central al meu treball. He tingut la necessitat de pintar una figura que en el seu dia em va semblar molt petita, però que l'escenografia va ampliar”, explica. Alertat per la presència “omnipresent” als mitjans de comunicació, Abelló diu que ha tingut la necessitat de “pintar per comprendre”.

El nom de la col·lecció és també el títol d'una de les videoprojeccions que integren el treball: Pope és una filmació que va realitzar a l'entrada de l'església de Sant Pere de Reus i que mostra un home que demana almoina, amb tres retrats del Papa als seus peus, just quan els creients entren a missa de diumenge. Curiosament, el dia de la inauguració de l'exposició a Cal Massó –un centre d'art transformat per uns dies en una església– una persona va anar a demanar almoina amb una bossa de mocadors de paper. “La gent es pensava que formava part de l'exposició”, apunta. En una altra videoprojecció, Els desastres dels Papes, repassa, durant un discurs del papa actual (Francesc), el “greu historial” dels papes de Roma al llarg de la història. I ho presenta com si fos un canal de notícies, en el qual es dóna com una informació d'última hora; per exemple, que Sixte IV autoritza la nquisició espanyola, al segle XV; que Pau IV prohibeix els llibres; que Alexandre VIII “acumula una gran fortuna amb una política nepotista”; que Pius XII “guarda silenci envers l'holocaust i en nega les atrocitats”, i que Benet XVI “és còmplice d'encobriment de delinqüents sexuals dins de l'església”. Qui veu el vídeo, avisa Jordi Abelló, “percep el mal que han sembrat”. La col·lecció la integren altres videocreacions, una de les quals, Del Papa Innocenci X a la Sindone, transforma la imatge en raigs X d'Innocenci X, pintat per Velázquez, en la imatge de Jesucrist de la Sindone; entremig d'ambdues hi apareix el rostre del Papa actual.

Pope busca, segons el mateix artista reusenc, “desemmascarar el poder espiritual autoatribuït del Papa però també com la responsabilitat li afecta el rostre, els moviments i l'expressió”. És per aquest motiu que una bona part de les seves obres són dibuixos “que indaguen i busquen noves formes experimentals” al voltant del seu rostre. Abelló explica que la història de la pintura ha tractat el tema papal de manera recurrent i com a tema cabdal i assegura en aquest sentit: “Era un repte aportar la meva visió, i espero aconseguir alguna cosa amb les pintures de Pope, encara que sigui una aproximació a allò que m'agradaria ser capaç de pintar.”