Blues entre les bombes

Tothom donava per fet que, sense un alto el foc, la gira irlandesa de finals del 1973 i principis del 1974 de Rory Gallagher (Ballyshannon, comtat de Donegal, 1948) no faria escala a Belfast. Tothom... menys Rory Gallagher, que diuen que ni tan sols es va plantejar fer un irish tour sense passar per l'Ulster, immers aleshores en un dels períodes més sagnants del conflicte entre unionistes i republicans. Tot i que el dia abans havien esclatat deu bombes arreu de la ciutat, Gallagher i la seva clàssica formació de l'època (Rod De 'Ath a la bateria, Gerry McAvoy al baix i Lou Martin als teclats) van enfilar-se els dies 28 i 29 de desembre a l'escenari de l'Ulster Hall, un edifici històric (Charles Dickens hi havia fet lectures i Led Zeppelin hi havia estrenat mundialment Stairway to heaven) situat just al darrere de l'Europa Hotel, que amb 28 atacs durant tot el conflicte mereixeria el títol d'hotel més bombardejat del món.

Gallagher, per a qui visitar anualment la ciutat on cinc anys abans havia irromput com a nou talent del blues era un acte de compromís amb la joventut afamada de rock de la ciutat, va acabar convertint-se en l'única estrella que mai no va deixar de tocar a l'Ulster (Van Morrison, Lleó de Belfast, inclòs), i aquell parell de xous van ocupar immediatament un lloc d'honor en la història del rock a Irlanda. “Mai no he vist res tan meravellós, joiós i edificant com el moment en què Gallagher i la banda van pujar a l'escenari”, escrivia Roy Hollingsworth al Melody Maker. “El teatre va entrar en erupció. Tothom es va aixecar i va començar a cridar i abraçar-se, alçant els braços i fent el signe de la pau. Allò va ser molt més que rock & roll.”

Que el recital de Belfast va tenir vibracions particulars és una cosa palpable en la reedició majestuosa d'Irish Tour '74, publicat originalment amb fragments de tota la gira i que, ara, en 7 CD, es presenta amb els concerts íntegres de Cork, Dublín i Belfast, així com unes gravacions en un estudi mòbil i la pel·lícula que, d'aquell tour, va gravar Tony Palmer.

El compromís de Rory Gallagher amb el seu país, però, perduraria durant tot el conflicte. Deu anys després, va fer una altra gira memorable, prioritzant en aquella ocasió zones rurals i retornant a Belfast poques hores després que l'IRA fes esclatar sis bombes al centre de la ciutat. La consideració que té Gallagher, per tant, de tresor nacional i de músic del poble i per al poble és unànime. Hi ha carrers i estàtues en honor seu, una campanya insta des de fa temps les autoritats a batejar l'aeroport de Cork i una dita popular irlandesa assegura: “Primer hi va haver Jesucrist i després, és clar, Rory Gallagher.”