La increïble vida de Lucrècia Borja

Dario Fo (Sangiano, 1926) és sobretot un autor d'obres teatrals d'èxit com ara Pum, Pum, qui és? La policia, Misteri Buffo, Aquí no paga ni Déu, Mort accidental d'un anarquista, Un dia qualsevol... Ara el premi Nobel de literatura de 1997 presenta una nova obra que no és de teatre, sinó de narrativa històrica o novel·la d'assaig sobre la vida increïble de Lucrècia Borja. No és la primera vegada que Fo s'endinsa en el món de la narrativa, ja ho havia fet el 2002 quan va publicar un relat en clau autobiogràfica, País de faula (Bromera, 2005).

Amb aquesta darrera novel·la, Dario Fo reivindica la família Borja, sobretot Lucrècia, la filla de Roderic Borja, que governaria a Sant Pere com a Papa, entre 1492 i 1503, amb el nom d'Alexandre VI. En el preàmbul del llibre, Fo manifesta que sobre els Borja s'han escrit òperes, peces teatrals, tota mena d'històries i, fins i tot, s'han fet sèries de televisió i pel·lícules. Cita també alguns dels grans escriptors que han contat la vida d'aquesta poderosa família, com ara Victor Hugo, Alexandre Dumas i Maria Bellonci; però s'hi decanta per John Ford, autor anglès del segle XVII, que va escriure Peccato che sia una putana, obra inspirada en les presumptes relacions incestuoses entre Lucrècia i el seu germà Cèsar.

Fo recrea perfectament l'ambient del Renaixement italià de l'època d'Alexandre VI i reivindica el paper especial de Lucrècia, que ha passat a la història com a perversa, intrigant, sense escrúpols i incestuosa. La presenta com una dona intel·ligent i plena de sensibilitat. Amb la seva novel·la històrica, desmunta mites i defensa la filla del Papa com una víctima de les circumstàncies i de la desinformació malèvola que van aixecar contra ella els poderosos Sforza de Milà.

Malgrat això, Fo allibera Lucrècia del clixé de dona dissoluta i la situa enmig de la vida quotidiana d'una època fascinant a la cort renaixentista per excel·lència, dominada pel Vaticà i, més concretament, pel seu pare, Alexandre VI, el qual havia tingut quatre fills amb Vannozza Catanei i encara en tingué un cinquè amb la jove Giulia Farnese, de 14 anys, quan ell en tenia 58. Lucrècia Borja es va casar tres vegades, va tenir diversos amants i només va viure trenta-nou anys, però la seva vida, en ple Renaixement italià, fou increïble. No hi faltaren les conspiracions, els misteris i els assassinats. Fo s'ha endinsat en la llegenda negra d'Alexandre VI i desfà una a una totes les peces del seu poder. Lucrècia Borja, la filla del Papa és una gran novel·la històrica, digna de ser narrada per un premi Nobel. Cal llegir-la per ressuscitar la cultura renaixentista i l'amor per la bona literatura.