Amic Pepe

Diuen que una bona festa és la que no necessita programa perquè el conjunt de la població ja se'l sap. La ritualitat és el que li dóna sentit i fa que la comunitat celebrant es vegi identificada amb ella mateixa. En aquesta línia, Santa Tecla té un enorme component ritual, amb actes que s'han incorporat a la consuetud al llarg de la història. Quan a principis dels vuitanta les noves fornades joves arribaven a la festa, incidiren en l'aspecte tradicional. Per això, castells i seguici foren dos dels pilars que es treballaren. Uns deu anys més tard el sentiment era que aquest vessant anava per bon camí. N'ha estat una prova el fet que enguany quatre teclers són integrants del ball de gitanes, amb què han actuat des del mateix any en què es va retrobar, el 1985.

Però cap a les acaballes de la dècada dels vuitanta, molts pensàvem que Santa Tecla era orfe de músics i comediants. Sobretot quan la comparàvem amb d'altres festes simbòlicament importants, com ara Sant Fèlix, de Vilafranca del Penedès, o la reconvertida festa major de Tàrrega en la Fira de Teatre al Carrer, coincidíem en la conclusió que els espectacles eren la nostra part més feble.

La mancança es resolgué progressivament. El punt de partida fou, el 1989, la programació de Radio Futura: un abans i un després en les festes d'aquesta ciutat i de més enllà. Una banda carismàtica, emblema de l'accessibilitat de la cultura de què havia estat precursor l'alcalde i professor Enrique Tierno Galván, desembarcava a Tarragona, i permetia visualitzar que la festa patrimonial no era renyida amb l'actualitat que joves i adolescents escoltàvem a la ràdio o en locals que romanen en l'imaginari col·lectiu com ara Cucudrulu, Tucan o L'Estrella.

Els artistes han estat essencials en la configuració d'una Santa Tecla polièdrica que interessa a sectors amplis de la població. I caldrà no perdre-ho de vista. Un dels que –a diferència del Lluís Gavaldà– no podran ser pregoner és l'amic Pepe Rubianes, que ens deixà l'1 de març. Guardonat pels espectadors tarragonins el 1996 i el 1999 per Rubianes 15 años i Rubianes, solamente (per cert, amb uns premis participatius que han passat a millor vida), la seva darrera estada a Tarragona coincidí amb les Festes de Santa Tecla del 2006, amb Lorca eran todos. L'aparició final del Pepe al Metropol va ser de les que deixen una petjada inesborrable. Enmig de la polèmica que precedia la gira sobre la seva visió d'Espanya, Santa Tecla l'havia acollit amb un gest polític i ciutadà valent. El Pepe va apuntar el sentit tan especial que havia adquirit la representació tarragonina del muntatge dedicat a Federico García Lorca, qui precisament el 1935, l'any abans de ser assassinat, havia visitat Santa Tecla. García Lorca i Pepe Rubianes es retrobaven en aquelles dates a Tarragona i són dos dels noms que indefugiblement apareixeran lligats a la nostra història com a icona de pluralitat.