Color, blanc i molt negre

El còmic, com el seu nom indica també en anglès, prové del concepte humorístic del seu contingut. Vinyetes que apareixien diàriament a la premsa amb l'intenció de provocar un somriure al lector. I alhora ajudar a familiaritzar-se amb l'idioma als milions d'emigrants que arribaven als Estats Units cap a l'any 1895, data fundacional que marca el naixement del còmic en aparèixer Yellow Kid, primer heroi de la historieta, que portava una camisola groga. Però del groc es va passar aviat al negre sota la influència de la literatura pulp amb publicacions com Black Mask, on publicava Dashiell Hammett, l'autor d'El falcó maltès. Hammett també va ser guionista de còmic i als anys trenta va crear Agent secret X-9, dibuixat per un dels clàssics del còmic americà: Àlex Raymond. La sèrie va obtenir molta popularitat i sembla ser que l'FBI va interrogar Hammmet per demanar-li d'on havia obtingut la informació, ja que la seva inventiva tenia paral·lelismes amb casos reals sota secret.

Aquesta historieta era la resposta a una de les grans obres clàssiques del còmic negre de tots els temps: Dick Tracy, de Chester Gould, creada el 1931. El protagonista era un policia implacable contra la delinqüència. El bé i el mal en estat pur, per això els gàngsters eren representats per Gould amb cossos deformats. El personatge ha estat portat el cinema. La més coneguda adaptació és la que va dirigir i protagonitzar Warren Beatty amb la participació de Madonna. Beatty va intentar reproduir en la pantalla els colors intensos de les tires dominicals de la sèrie, però va ser en el fort contrast del blanc i negre de les tires diàries on Dick Tracy va expressar tota la intensitat del gènere. El millor hereu internacional de Gould ha estat el català Martí, que va començar a publicar Taxista a les planes d'El Víbora. El justicier de Martí és un taxista molt de dretes que es mou en ambients sòrdids. Un geni no reconegut.

Però si hem de parlar dels catalans de sèrie negra més internacionals i contundents hem de citar el guionista Enrique Sánchez Abulí i el dibuixant Jordi Bernet, autors deTorpedo, històries sagnants protagonitzades per un assassí a sou, però amb un gran component d'humor cínic

D'humor molt més sorneguer amb un cert toc paròdic, si no fos pel patetisme del personatge, ens trobem amb Manuel Montano de Fernando de Luna i el dibuixant gallec Miguelanxo Prado. El personatge va néixer d'uns relats radiofònics i vindria a ser com una mena de Woody Allen intentant emular Humphrey Bogart pel que fa a la investigació de casos delictius. També en clau de sèrie negra, però amb cromatisme més llampant, es troben les aventures del detectiu John Blacksad, protagonista d'una sèrie de Díaz Canales i Guarnido que ha triomfat internacionalment i que té protagonistes animals antropomorfs.

En la tradició clàssica però des de la visió contemporània, als anys setanta els argentins Carlos Sampayo, guionista, i José Muñoz, autor dels dibuixos, van crear el detectiu Alack Sinner, prototip de l'investigador perdedor, cínic, dur, però amb un transfons plenament romàntic. La seva qualitat va més enllà d'uns dibuixos en una vinyeta i un bon relat, als seus episodis es respira olor de tabac en un ambient resclosit i s'escolten notes de temes jazzístics. Alack Sinner és un directe hereu de dos referents de la investigació criminal, però sense el cantó salvatge del detectiu novaiorquès de Muñoz i Sampayo: Rip Kirby i Spirit. Rip Kirby és el detectiu dandi i culte, té un majordom anomenat Desmond que havia estat criminal i que l'ajuda en els seus casos i en la feina domèstica. Rip Kirby juga al golf, és intel·ligent, seductor i atractiu, tot i que són les dones les qui li van darrere, i fuma en pipa com a un element de referència dels més grans investigadors del món de la ficció. Però, a més de l'atractiu del personatge, el gran valor de la sèrie és la qualitat del seu autor: Àlex Raymond, que va morir prematurament en un accident d'automòbil el 1956. Alex Raymond conduïa un Corvette al costat del seu amic Stan Drake, que va sortir amb vida del accident. Drake, també autor de còmic, és conegut per la cèlebre sèrie Julieta Jones.

I dins d'aquest periple pels investigadors criminals cal incloure-hi The Spirit, de Will Eisner. La gran arma que té per lluitar contra el crim és que els delinqüents desconeixent la seva veritable personalitat, que amaga amb un antifaç. Spirit és Denny Colt, a qui es creu mort. Només saben de la seva existència la seva promesa i el seu pare, el comissari Dolan. Tot i tenir un cert toc humorístic, i en cert moments de comèdia, algunes històries tèrboles i el tractament de la llum que es fa a les vinyetes l'emparenten amb el millor cinema de gènere de l'època daurada de les pel·lícules de gàngsters.