Opinió

trobada de novel·la negra de Barcelona

jaume vidal

Color, blanc i molt negre

Sovint les planes dels millors còmics de la història s'han tacat de sang: vermell sobre negre a les vinyetes

La historieta aviat va trobar el camí del relat sagnant i amb enigma ocult

El còmic, com el seu nom indica també en anglès, prové del concepte humorístic del seu contingut. Vinyetes que apareixien diàriament a la premsa amb l'intenció de provocar un somriure al lector. I alhora ajudar a familiaritzar-se amb l'idioma als milions d'emigrants que arribaven als Estats Units cap a l'any 1895, data fundacional que marca el naixement del còmic en aparèixer Yellow Kid, primer heroi de la historieta, que portava una camisola groga. Però del groc es va passar aviat al negre sota la influència de la literatura pulp amb publicacions com Black Mask, on publicava Dashiell Hammett, l'autor d'El falcó maltès. Hammett també va ser guionista de còmic i als anys trenta va crear Agent secret X-9, dibuixat per un dels clàssics del còmic americà: Àlex Raymond. La sèrie va obtenir molta popularitat i sembla ser que l'FBI va interrogar Hammmet per demanar-li d'on havia obtingut la informació, ja que la seva inventiva tenia paral·lelismes amb casos reals sota secret.

Aquesta historieta era la resposta a una de les grans obres clàssiques del còmic negre de tots els temps: Dick Tracy, de Chester Gould, creada el 1931. El protagonista era un policia implacable contra la delinqüència. El bé i el mal en estat pur, per això els gàngsters eren representats per Gould amb cossos deformats. El personatge ha estat portat el cinema. La més coneguda adaptació és la que va dirigir i protagonitzar Warren Beatty amb la participació de Madonna. Beatty va intentar reproduir en la pantalla els colors intensos de les tires dominicals de la sèrie, però va ser en el fort contrast del blanc i negre de les tires diàries on Dick Tracy va expressar tota la intensitat del gènere. El millor hereu internacional de Gould ha estat el català Martí, que va començar a publicar Taxista a les planes d'El Víbora. El justicier de Martí és un taxista molt de dretes que es mou en ambients sòrdids. Un geni no reconegut.

Però si hem de parlar dels catalans de sèrie negra més internacionals i contundents hem de citar el guionista Enrique Sánchez Abulí i el dibuixant Jordi Bernet, autors deTorpedo, històries sagnants protagonitzades per un assassí a sou, però amb un gran component d'humor cínic

D'humor molt més sorneguer amb un cert toc paròdic, si no fos pel patetisme del personatge, ens trobem amb Manuel Montano de Fernando de Luna i el dibuixant gallec Miguelanxo Prado. El personatge va néixer d'uns relats radiofònics i vindria a ser com una mena de Woody Allen intentant emular Humphrey Bogart pel que fa a la investigació de casos delictius. També en clau de sèrie negra, però amb cromatisme més llampant, es troben les aventures del detectiu John Blacksad, protagonista d'una sèrie de Díaz Canales i Guarnido que ha triomfat internacionalment i que té protagonistes animals antropomorfs.

En la tradició clàssica però des de la visió contemporània, als anys setanta els argentins Carlos Sampayo, guionista, i José Muñoz, autor dels dibuixos, van crear el detectiu Alack Sinner, prototip de l'investigador perdedor, cínic, dur, però amb un transfons plenament romàntic. La seva qualitat va més enllà d'uns dibuixos en una vinyeta i un bon relat, als seus episodis es respira olor de tabac en un ambient resclosit i s'escolten notes de temes jazzístics. Alack Sinner és un directe hereu de dos referents de la investigació criminal, però sense el cantó salvatge del detectiu novaiorquès de Muñoz i Sampayo: Rip Kirby i Spirit. Rip Kirby és el detectiu dandi i culte, té un majordom anomenat Desmond que havia estat criminal i que l'ajuda en els seus casos i en la feina domèstica. Rip Kirby juga al golf, és intel·ligent, seductor i atractiu, tot i que són les dones les qui li van darrere, i fuma en pipa com a un element de referència dels més grans investigadors del món de la ficció. Però, a més de l'atractiu del personatge, el gran valor de la sèrie és la qualitat del seu autor: Àlex Raymond, que va morir prematurament en un accident d'automòbil el 1956. Alex Raymond conduïa un Corvette al costat del seu amic Stan Drake, que va sortir amb vida del accident. Drake, també autor de còmic, és conegut per la cèlebre sèrie Julieta Jones.

I dins d'aquest periple pels investigadors criminals cal incloure-hi The Spirit, de Will Eisner. La gran arma que té per lluitar contra el crim és que els delinqüents desconeixent la seva veritable personalitat, que amaga amb un antifaç. Spirit és Denny Colt, a qui es creu mort. Només saben de la seva existència la seva promesa i el seu pare, el comissari Dolan. Tot i tenir un cert toc humorístic, i en cert moments de comèdia, algunes històries tèrboles i el tractament de la llum que es fa a les vinyetes l'emparenten amb el millor cinema de gènere de l'època daurada de les pel·lícules de gàngsters.

Silenci, parlen els experts
Tot i que s'inspiren en la realitat, els crims de BCNegra són de tinta i paper i utilitzen la paraula com a arma. Només la paraula? Uns quants especialistes en el tema ens demostraran que també es poden cometre delictes utilitzant tinta xinesa i convertint en imatges les fantasies criminals dels autors. I els especialistes són: Pepe Gálvez, guionista i crític de còmic; Josep Rom, vicedegà de Blanquerna-URL; Juan Sasturain, escriptor, periodista i guionista de còmic; i Jaume Vidal, periodista, cap de Cultura i Espectacles d'El Punt Avui. Els modera Octavi Botana, editor de la col·lecció de novel·la gràfica Sapristi, de Rocaeditorial.
Negra i dibuixada. Còmic i novel·la gràfica al relat criminal
Lloc: Auditori de la Facultat de Blanquerna - Universitat Ramon Llull (Valldonzella, 12) Data: Dijous 5, 12.30 h
Entre el gris i el sèpia
Als anys quaranta, cinquanta i seixanta hi havia mancances gairebé de tot, fins i tot de paper i tinta, però no d'imaginació ni d'ofici. Els González, Martínez i Gallardo eren substituïts per noms d'evocacions exòtiques. I el color explotava a les portades, tot i que la realitat encara fos grisa, i les fotografies, de color sèpia. Presenten l'exposició Joaquim Noguero (comissari) i Paco Camarasa (llibreter).
Cobertes de color en un temps gris
Lloc: Biblioteca J. Fuster (plaça Lesseps, 20) Data: Divendres 30, 18 h. Fins al 18 de març
Portes obertes al MNAC
Taula rodona per parlar de Carles Casagemas i Juli Vallmitjana, com a pintors i escriptors, i de Francisco Madrid, com a periodista, vinculats a la crònica dels baixos fons de Barcelona. La mostra Casagemas. L'artista sota el mite ofereix escenes inquietants de figures femenines, que contrasten amb la iconografia del lumpen i els bordells. Hi participen: Dani el Rojo (escriptor, exatracador de bancs), Jordi Solé (escriptor i periodista) i Eduard Vallès (comissari de l'exposició). Modera: Josep Miquel Faura.
Baixos fons
Lloc: Museu Nacional d'Art de Catalunya Data: Diumenge 1, 12 h
La mort més freda
Exposició d'originals de la novel·la gràfica La princesa de hielo, que signen Léonie Bischoff i Olivier Bocquet i que es basa en la novel·la de Camilla Läckberg. La trama mostra una jove escriptora que torna al seu poble natal i descobreix que una amiga seva s'ha suïcidat... o l'han assassinat.
La princesa de hielo
Lloc: Casa del Llibre (Rambla de Catalunya, 37) Data: Fins al 7 de febrer (de 9.30 a 21.30 h)


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.