Freegees reviuen per un dia la febre del dissabte a la nit

El cicle de concerts Operació Tornada, de La Mirona, que recupera per una nit grups ja inactius des de fa temps, tindrà demà a la nit com a protagonistes els Freegees (23 h, sis i vuit euros), un grup format per tots els instrumentistes d'Umpah-Pah i altres músics gironins que, entre el 1998 i el 2005, van reunir mig centenar de versions de clàssics del rock i de la disco music. A pesar del nom, només tenen una cançó dels Bee Gees en el repertori: Stayin' alive. Febre del dissabte a la nit.

Pau Marquès (veu i guitarra), Jordi Gimbernat (veu i guitarra), Albert Salvatella (veu), Lluís Figueras (guitarra), Joan Solà-Morales (baix), Marc Marquès (bateria) i els teclistes Miquel Brugués i Francesc Terrades han necessitat només un parell d'assajos, en un dels bucs de la Marfà, per preparar les dues hores de concert que tenen previst oferir demà a la sala 2 de La Mirona. El seu ventall estilístic és amplíssim i va des de cops de puny de Led Zeppelin, Deep Purple i The Rolling Stones fins a himnes ballables de The Jacksons (Blame it on the boogie) i John Paul Young (Love is in the air). “En general, som força fidels als originals, però sense intentar fer covers que sonin exactament igual. Només hi ha un tema al qual sí que li hem donat la volta completament: The heart of saturday night, de Tom Waits”, afirma Pau Marquès, un dels tres cantants del grup, que va alternant la veu i la guitarra amb Gimbernat, especialitzat a cantar els temes més disco, mentre que Salvatella s'ocupa dels més rockers.

En la prehistòria de Freegees trobem Billi The Kid i sobretot Astun Kiki, bandes de versions amb la veu de Gerard Quintana que van funcionar quan Umpah-Pah i Sopa de Cabra encara estaven en actiu, de manera que van ser sobretot “una vàlvula d'escapament” per als seus components, lluny de les pressions del negoci musical. Ja sense Quintana i amb la formació completa que demà tocarà a La Mirona van néixer els Freegees, també amb la mateixa filosofia que Astun Kiki: “No teníem cap altra ambició que passar-ho bé i, de fet, tampoc no vam fer gaires concerts i tots van tenir lloc a les comarques gironines”, a locals com ara La Presó de la Cellera, La Guixera de Maià de Montcal i La Mirona. El grup va haver d'adaptar-se a les aventures europees d'alguns dels seus membres, amb concerts només a l'estiu o per Nadal, quan els viatgers tornaven a casa. En algun moment també va ser un Freegee Jep Pradas (Sui Generis), i en la recta final va haver-hi algunes baixes. Quan es van decidir a fer alguns temes propis, ho van deixar. I ara tornen per una sola nit. La pròxima reunió? “Quan tinguem una oferta milionària.”