No som tan lluny
eva pomares
Col·leccionisme de risc
S'inaugura la 9a Biennal d'Art Leandre Cristòfol a Lleida, cruïlla de disciplines i generacions
El Centre d'Art La Panera de Lleida celebra, fins al 24 de maig, la 9a Biennal d'Art Leandre Cristòfol. Equilibrada entre el risc aportat pels artistes joves i els projectes de creadors consolidats, s'hi exposen les obres d'una dotzena d'artistes de l'Estat espanyol. De fet, la biennal és a la gènesi d'aquest centre municipal, que va obrir el 2003 en el que va ser un graner i llotja medievals. El 1997 es va celebrar la primera biennal, amb poc pressupost, però ja amb un objectiu claríssim: “Bastir una col·lecció d'art del present, però mirant al futur. Apostant pel risc artístic, i, també per la situació dels joves artistes”, assegura Glòria Picazo, la directora de La Panera.
El principi s'ha mantingut, i les vuit edicions anteriors han permès consolidar una col·lecció que ara està formada per 130 obres de diferents disciplines: fotografies, pintures, multimèdia, escultures, arxius fotogràfics, vinils... Aquesta transversalitat, marca ja del panorama artístic actual, també queda reflectida a les obres de la novena biennal. Entre la dotzena de projectes exposats, la videoperformance i els dos projectes de fotografia de Verónica Vicente hi destaquen per la capacitat de reflexió i la bona factura de les imatges. Així, Una estrategia de la apariencia és un autoretrat que fon Vicente, camuflada sota un jersei, en el paisatge immediat. L'arquitecte Andrés Jaqué hi exposa una sèrie fotogràfica al voltant d'Ikea i dues maquetes d'estructures construïdes sobre sistemes de reg mòbils, que estan originalment instal·lades a la plaça de Matadero (Madrid). Àlex Trochut i Xavier Mañosa col·laboren per trobar el punt de confluència entre el disseny gràfic i l'artesania a la sèrie Skate fails, composta per monopatins de ceràmica, impossibles d'utilitzar.
Aquesta biennal presenta el fruit de tres projectes de col·laboració amb altres centres artístics. “Des dels inicis, vam creure que havíem de tenir veu pròpia, en lloc de ser importadors d'exposicions”, explica Picazo. Alguns dels socis més habituals són el centre Artium (Vitòria), i Matadero, el centre de creació municipal de Madrid. La novena biennal mostra l'intercanvi amb la Fundació Suñol de Barcelona, a través de l'exposició Res no s'atura, que “permet resseguir alguns trets fonamentals de l'art de les darreres dècades”. La col·laboració amb Suñol també vol subratllar “la importància que el col·leccionisme té per al bon funcionament del sistema artístic”. El projecte Doble direcció/Double sens és una coproducció amb el Fons Regional d'Art Contemporani de Còrsega. Ha permès la difusió d'artistes de la col·lecció lleidatana a l'illa. I el tercer projecte portarà, enguany, a municipis de les comarques barcelonines una trentena d'obres de la col·lecció, conjuntament amb la Diputació de Barcelona.
Documentació i formació
Des de la seva fundació, La Panera ha anat cercant arreu edicions especials d'objectes fets per artistes estatals. El resultat es podrà veure en aquesta biennal, amb una proposta d'Antònia del Rio sobre les possibilitats de catalogar i organitzar la documentació.
La Panera posa a l'abast de diferents col·lectius les possibilitats de la creativitat, mitjançant projectes que atansen l'art a mestres, malalts, sense sostre, grups en risc d'exclusió social... Aquests mesos, obre el món de l'art a mestres d'escoles bressol. Ho fa a través de tallers dirigits per artistes sobre les noves formes de pintar, l'ús del so, i les possibilitats del cos i la vestimenta. Picazo remarca: “Donem a conèixer com treballen els artistes, perquè els col·lectius facin ús de la creativitat i vegin el món d'una altra manera. I als artistes, en moments de dificultats econòmiques, els obrim a d'altres projectes artístics.”